Paremiologia catalana comparada digital

Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred

27 recurrències en 22 variants. Primera citació: 1884.

Sol, solet, vine a vore'm que tinc fred

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 104. Editorial l'Esquer.
Lloc: Els Ports.
Sangüesa Ortí, Carlos (1998): El cicle tradicional agrari a la Comarca dels Ports «135», p. 135. Ajuntament de Morella.

Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred

2 fonts, 1979.
Diu l'estrofa per a remarcar la importància que té el sol per a fer-nos més passadors els dies d'hivern.
Gili i Serret, Ventura (1996): Lo Floc, 147 «Coses de l'idioma - Sol, solet - https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/309822/399800», p. 7. Lo Floc.
Dita i cançó per a implorar l'ajut del sol contra el fred de l'hivern.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «sol (astre)», p. 130. Editorial Millà.

Sol solaret / vina'm a veure / que tinc fred. / No tinc capa ni barret; / sols barret d'aresta / que el guardo per la festa / i un altre de paper / que si toca a l'aigua / ja no es té

1 font, 1970.
Lloc: Banyoles.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sol», p. 156. Edicions Polígrafa.

Sol soleret vine'm a veure, vine'm a veure / sol soleret vine'm a veure que tinc fred

1 font, 1985.
Cançó que es canta quan surt el sol després de ploure.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. A) Folklore oral dels infants. A1) Fórmules i cançons propiciatòries», p. 9. Editorial Acebo.

Sòl solèt / Vínem a vèure, vínem a vèure; / Sòl solèt / Vínem a vèure que ting frèd; / No ting capa ni barrèt / Sinó un vestit de vesta / Que me 'l guardo per la festa / Y un vestit de ram / Que me'l guardo per tots sants

1 font, 1901.
Lloc: Manresa.
Sarret i Arbós, Joaquim (1901): Ethologia de Manresa «Costums corresponents a diferents actes de la vida. Cançons infantils», p. 199. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Sol solet vine'm a veure que tinc fred

1 font, 2019.
Bela Barcelona (2019): «¿Sabéis algún dicho/refrán/frase hecha en catalán que no tenga equivalente en castellano? - https://twitter.com/BelaBarcelona/status/1080934182128357376». Twitter.

Sol solet vinem a veure vinem a veure; sol solet vinen a veure que tinc fred. Ai quin fred que fa, plou i neva plou i neva; ai quin fred que fa, plou i neva i nevarà

1 font, 2023.
CiutadaniaSBD (2023): «https://twitter.com/ciutadaniasbd/status/1619489031091544064». Twitter.

Sol solet vinem a veure, vinem a veure… / sol, solet, vinem a veure que ting fret

1 font, 1915.
Lloc: Esparraguera.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0201-0012 «Refranys, dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411240304201/7/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Sol, solaret, / vine'm a veure / que tinc fred; / sol solaró, / vine'm a veure / que tinc calor

1 font, 1930.
Hi ha una cantarella infantil que reclama la llum del sol ja en temps de fred, quan la seva escalfor es fa enyoradissa, ja quan està núvol i es tem no poder-lo veure.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Sol», p. 133. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Sol, soleret, / que fá fret / per aquest pobret pastoret / que no té capa ni barret, / sino un barreret de arestas / que se'l guarda per las festas. / Dihéu á la criada / que pegui una escombrada / que fassi apartá aquest núbol / que hi ha devant del sol

1 font, 1884.
Lloc: Cherta.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «IV. Oracions populars contra'l llamp», p. 43. Associació d'Excursions Catalana.

Sol, soleret, / que fá fret, / per 'aquest pobre pastoret / que no té capa ni barret / sinp un barretet de arestas / que se l' guarda per las festas. / Diheu á la criada / que pegui una escombrada / que fassi apartá aquest núvol / que hi há devant del sol

1 font, 1888.
A la Conca de Barberá cantan aquest' altra.
Lloc: Conca de Barberá.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 86. Associació d'Excursions Catalana.

Sol, solet, / vina'm a veure, / vina'm a veure, / que tinc fred

1 font, 1970.
Lloc: Montblanc.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sol», p. 156. Edicions Polígrafa.

Sol, solet, / vína'ns a veure, vina'ns á veure, / sol, solet, / vina'ns á veure que fá fret

1 font, 1884.
De: Bartrina, J.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «IV. Oracions populars contra'l llamp», p. 42. Associació d'Excursions Catalana.

Sol, solet, / Vina'ns á veure, vina'ns á veure; / Sol, solet, / Vina'ns á veure que fá fret

1 font, 1884.
De aquestas n'havía ja comensat á fer aplech mon malhaurat amich y paisá En bartrina, si bé sense fer esment de hont las havía presas, y en unas confonent ab oracions contra'l llamp, altras que no hi ténen res que veure y que jo havía cantat.
Gomis i Mestre, Cels (1884): Lo llamp y'ls temporals «IV. Oracions populars contra'l llamp», p. 35. Associació d'Excursions Catalana.

Sol, solet, / vínam á veure, / vínam á veure, / sol, solet, / vínam á veure / que tinch fret

1 font, 1888.
Quan fa fret la canalleta del Camp de Tarragona canta aquesta cansoneta.
Equivalent en castellà: Sol y solito, / sal un poquito / para hoy y mañana / y para toda la semana.
Lloc: Camp de Tarragona.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 86. Associació d'Excursions Catalana.
Quan fa fret la canalleta del Camp de Tarragona canta aquesta cansoneta. De: Leite de Vasconcellos, J.
Equivalent en portuguès: Solsínho, vem, vem; / pela porta de Belem / que la stá N. Senhora / que te dá um vintem.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 86. Associació d'Excursions Catalana.
Quan fa fret la canalleta del Camp de Tarragona canta aquesta cansoneta. De: Leite de Vasconcellos, J.
Equivalent en portuguès: Solsínho, vem, vem; / pelas telas de Belem / que te dou um vintem. Solsinho, vem, vem / pelas telhas de tilhado / que te dou um cruzado. / Todos nós te vejamos vir / para nos pormos á vir.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 86. Associació d'Excursions Catalana.
Quan fa fret la canalleta del Camp de Tarragona canta aquesta cansoneta. De: Leite de Vasconcellos, J.
Equivalent en portuguès: Solsínho, vem, vem; / que te don um vintem, / pelas telhas de tilhado / te dou um cruzado.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «III. Fret y calor», p. 86. Associació d'Excursions Catalana.

Sol, solet, / vine'm a veure, / que tinc fred; / no tinc capa ni barret, / sols un barretet d'arestes, / que me'l guardo per les festes / i un barretet d'aram / p'al dia del Dijous sant. / Santa Clara i sant Pujol, / aviseu a la criada, / perquè en…

1 font, 1930.
I acaba: pegui una escombrada / a aquesta nuvolada / que s'està davant el sol | Hi ha una cantarella infantil que reclama la llum del sol ja en temps de fred, quan la seva escalfor es fa enyoradissa, ja quan està núvol i es tem no poder-lo veure.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Sol», p. 133. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Sol, solet, / vine'm a veure, / que tinc fred; / sol solet, / abriga aquest pastoret / que s'està morint de fred / i no té sinó un barret, / un barretet d'aram / p'al dia del Dijous sant, / i un barretet de paper / que si hi toca aigua ja no es té

1 font, 1930.
Hi ha una cantarella infantil que reclama la llum del sol ja en temps de fred, quan la seva escalfor es fa enyoradissa, ja quan està núvol i es tem no poder-lo veure.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Sol», p. 133. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Sol, solet, / vine'm a veure, / vine'm a veure; / sol, solet, / vine'm a veure / que tinc fred

1 font, 2020.
El sol. Le soleil.
Correu / Vera Grau, Idali (2020).

Sol, solet, / vine'm a vure, / vine'm a veure; / sol, solet, / vine'm a veure / que tinc fred

1 font, 1986.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1986): Terra Nostra, 59 - Elements de folklore «El sol», p. 48. Terra Nostra.

Sol, solet, vina a veure'm que tinc fred

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «S», p. 42. Autoedició.

Sol, solet, vine'm a veure, que tinc fred

1 font, 1995.
Carbó, Joaquim (1995): L'home dels nassos «Desembre», p. 135. La Galera.

Surt solet, vine'm a veure que tinc fred

1 font, 1992.
Igual que l'anterior.
Lloc: Tortosa.
Llasat i Duart, M. Cinta (1992): Dites, cobles i rondalles: «Veu del poble, veu de Déu» «Dites referents al temps», p. 178. Servei Local de Català de Tortosa.