Paremiologia catalana comparada digital

Sol amb barba, llevant o aigua

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1938.

Sol amb barba, llevant o aigua

2 fonts, 1996.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys sobre l'oratge». Web.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Millan i Roca, Lluís (1996): La Ràpita en el temps «Dites, refranys mariners. El sol i la lluna», p. 336. Autoedició.

Sol amb barbes, aigua

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 24. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 252. Universitat Miguel Hernández.

Sol amb barbes, vent i aigües

2 fonts, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. El sol», p. 24. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.2. Pells i annexes. Barba, barbut», p. 219. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.8. Patologia per agents físics. Calor. Sol», p. 252. Universitat Miguel Hernández.

Sol en barba, llevant o aigua

2 fonts, 2019.
Lloc: Calp (Marina Alta).
Font: Llopis 1953:184.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.1. El sol, la lluna i els estels», p. 45. Edicions del Bullent.
El viento del este, tiene una componente de vientos cálidos y húmedos. Cuando los vientos de dirección del este se prolongan durante días, es a razón de borrascas estacionarias situadas al sureste del archipiélago. De: Morte.
Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.4. Viento de Llevant», p. 588. Universitat de les Illes Balears.

Sol amb barba, / aigua

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 53. La Neotípia.

Sol amb barba, / vent i aigua

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 53. La Neotípia.

Sol amb barbes, llevant o aigua

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1234», p. 145. Columna Edicions.