Paremiologia catalana comparada digital

Com més petita és la nou, més remor mou

108 recurrències en 79 variants. Primera citació: 1759.

Com més petita és la nou, més remor mou

9 fonts, 1949.
Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per parlar.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Nou», p. 83. Editorial Moll.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «COSTUMS I CREENCES», p. 36. Editorial Joventut.
Sinònim: Xica bèstia, gros aüc.
Lloc: Terres de Ponent.
Espunyes i Esteve, Josep (2021): 1.000 dites ponentines «X», p. 136. Edicions de 1984.
Sinònim: Encara no ha eixit de la closca de l'ou i tot ho porta en renou | UN mosquit espatlla un orgue | Petit ca, molt lladrar.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 485», p. 471. Columna Edicions.
Sinònim: Veg. Un mosquit espatlla un orgue.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «nou». Editorial Barcanova.
Variants.
Sinònim: Com més petita és la nou, més fressa mou.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Notes», p. 112. Arxiu Municipal de Palafrugell.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Nou», p. 902. Editorial Selecta-Catalonia.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.7. Proverbis, filosofia popular», p. 34. Web.
Lloc: Calella.
Taller de memòria de Calella (2009): Viatge al món dels refranys «I. Aliments i espècies», p. 9. Autoedició.

Com més petita és la nou, més soroll mou

6 fonts, 1979.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La desconfiança», p. 94. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 140. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Dit d'algú insignificant que dóna molt a fer.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «moure», p. 100. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «de tot una mica». Web.

Com més menuda és la nou, més soroll mou

5 fonts, 1983.
Lloc: Es refereix a persones o coses poc importants però que donen molt quefer.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «08. Expressions amb música i paraules: so - sonoritat - afinació - to- soroll - tocar | ull - oida - veu - xiulet -xiular - pito». Blogger.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «12. La comunicació lingüística - 12.2. Parlar». Web.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Nou», p. 50. El Llamp.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Expressa que, moltes vegades, es fa més de notar el més burro o qui menys raó té que el més llest o qui està carregat de raó.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 100. Web.

Com més petita és la nou més soroll mou

3 fonts, 1999.
Correu / Boix, Lluís (2010). Correu electrònic.
Dit d'alguna cosa insignificant que dóna molta feina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 312. Edicions 62.
Lloc: Manresa (Bages).
Sallent i Tatjer, Joan (2015): Refranys il·lustrats, p. 180. Zenobita Edicions.

Com mes menuda es la nou mes soroll mou

2 fonts, 1910.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1913): Libertad, Año VI, Núm. 277, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Com més menuda és la nou més soroll mou

2 fonts, 1989.
Font: MS, CL, FX, VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «dir i desdir», p. 62. Instituto de Estudios Turolenses.
Lloc: Ulldecona.
Vidal, Josep; Badia, Pepe; Badia, Jordi; Lluís Millan (1989): Dites i refranys «Costums i sentències», p. 61. Web.

Com més petita és la nou més es remou

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Com més petita és la nou més fressa (o remor) mou.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.

Com més petita és la nou més remor mou

2 fonts, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «6. El que és fill de gat, s'hi retira de la cua o del cap», p. 68. Museu del Montgrí i del Baix Ter.
Lloc: Sant Hilari Sacalm (Selva).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Com més petita és la nou, més fressa mou

2 fonts, 2004.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. La flora», p. 269. Llibres de l'Index, S.A..
Variants.
Sinònim: Com més petita és la nou, més remor mou.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Notes», p. 112. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Quan més dolenta és la nou, més soroll mou

2 fonts, 1987.
Equivalent en llatí: Vasa vacua sunt bene sonantia.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Tonel.
Equivalent en castellà: El tonel vacío mete más ruido.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 66». Autoedició.

Quan més petita és la nou, més soroll mou

2 fonts, 2007.
Lloc: Vilaplana.
Mestre Huguet, Maria del Carme (2007): Lo Pedrís «Revista 28 - Dites sobre Natura i Bestià - https://www.lopedris.cat/dites-sobre-natura-bestia-c1001». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Font: La informant té 76 anys (neix el 1932) i és de Vic.
Mestre, Maria del Carme (2008): Dites i refranys a la vora del foc «Sobre la natura». Web.

Quan més roïna és la nou, més soroll mou

2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «Q», p. 95. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.

Quant més roïna és la cosa, més faena dóna

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3440», p. 297. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 274. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quant més roïna és la nou, més soroll mou

2 fonts, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La personalitat i el capteniment», p. 132. Editorial l'Esquer.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 274. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Com és petita és la nou, més soroll mou

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «de tot una mica», p. 85. Web.

Com més buida és la nou, fa més enrenou

1 font, 2011.
S'aplica a la persona curta de llums que s'agrada de cridar l'atenció.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Curt (d'intel·ligència)», p. 175. Eixam Edicions.

Com més dolenta és la nou, / més soroll mou

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Plus mauvaise est la noix, / plus de bruit elle fait.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La fruita | Les fruits», p. 518. Robert Morel Editeur.

Com més dolenta és la nou, més remor mou

1 font, 2004.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Els refranys. XIII. Referències diverses. La flora. Els fruits», p. 65. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Com més dolenta és la nou, més soroll mou

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La maldat», p. 102. Pagès Editors.

Com més fallada la nou, més soroll mou

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Plus la noix est mauvaise, plus elle fait de bruit.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Plantes, arbres i fruita...», p. 143. Sport-Entraide-Amitié.

Com mes menuda es l'anou mes soroll mou

1 font, 1915.
Si en una reunió el mes petit donés mes faena que cap, qualsevol podria dir: «Com mes menuda es l'anou mes soroll mou». De: Martí Cohí, Josep (1916-17).
Lloc: Arrabal de Jesús (Tortosa).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0073 «Ramellet d'adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435120304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més menuda es la anou, més soroll mou

1 font, 1934.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Més parémies i aforismes usats a Tortosa i arroplegats de llavis de gent del poble, ordenats alfabeticament. C», p. 157. Impremta Querol, Tortosa.

Com més menuda és la nou / més soroll mou

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Soroll», p. 178. Edicions Polígrafa.

Com més menuda és la nou/l'anou, més soroll mou

1 font, 2011.
A vegades, les coses o les persones aparentment poc importants es revelen més importants que no ens pensàvem.
Sinònim: Similar: Per un clau es va perdre una guerra.
Equivalent en castellà: Mucho ruido y pocas nueces.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 212. Web.

Com més petita es l'anou, més seroll mou

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més petita és la non, més soroll mou

1 font, 1999.
(1999): L'Estel «Refranys (II)», p. 11. Revista L'Estel.

Com mes petita es la nou / mes remor mou

1 font, 1915.
Sentit metaforic: per exemple parlant de un capellá petit, bon predicador que entusiasmava a tot el poble. En general nobstant s'aplica mes be cuan el que ho somou tot es en sentit d'entremaliadures, no dolenterias, p. e. un xicot petit entre altres mes grands, pro entrenaliat y llest. De: Montanyà, Josep (1917).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0051 «Adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434730304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més petita és la nou fa més enrenou

1 font, 2014.
La segona part també pot ser: «més brega mou» o «més fressa mou».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. XIII. Referències diverses. Vària», p. 271. Llibres de l'Index, S.A..

Com més petita és la nou més fressa (o remor) mou

1 font, 1999.
Sinònim: Com més petita és la nou més es remou.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.

Com més petita és la nou més fressa mou

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Com mes petita es la nou mes remor mou

1 font, 1917.
De: Martínez Pasaper, E.
Lloc: Lloret.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0101/0006 «Paremies - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1329935». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més petita és la nou, / més remor mou

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 23. Autoedició.

Com mes petita es la nou, menos menjar hi ha

1 font, 1866.
Refranys estrafets (o adaptats).
Lo Noy de la Mare (1866): Lo Noy de la mare, 15 (16 de setembre, 1866), p2 «Refrans adobats», p. 2. Revista Lo Noy de la Mare.

Com més petita es la nou, més remor mou

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: La más ruin oveja se ensucia en la colodra.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Adagis catalans ab els séus equivalents castellans», p. 223. Imp. de J. Horta.

Com més petita és la nou, més sordeja

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La saviesa», p. 27. Garsineu Edicions.

Com més petita es la nou, més soroll mou

1 font, 1915.
De: Moragas i Rodes, Fidel de (1917-18).
Lloc: Valls (Alt Camp).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0075 «Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435140304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més petita és la nou... menys atipa

1 font, 1937.
Nota meva: són refranys estrafets.
Alavedra, F. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 80 (Any II, 7-agost-1937) «Recull de refranys adobats», p. 175. Revista Curiositats de Catalunya.

Com més petita la nou / més remor mou

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nou», p. 313. Edicions Polígrafa.

Com mes petita la nou mes remor mou

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/3/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com mes petita la nou, mes remò mou

1 font, 2021.
Com mes petita. 10-4-1872.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_299.jpg. Manuscrit.

Com més petita la nou, més remor mou

1 font, 1903.
Codinach y Espinalt, Joan (1903): Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes vestits á la catalana y seguits d'alguns aforismes catalans «Aforismes catalans», p. 150. Est. Tip. La Hormiga de Oro.

Com mes petita la nou, mes remor mou

1 font, 1915.
De: Cervera Bret, Emili (1918-19).
Lloc: Empordà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0068 «Refrans catalans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435050304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com mes petite le nou mes remor mou

1 font, 1915.
De: Valentí i Busquets, Josep (1917-18).
Lloc: Girona i contorns.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0087 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435620304201/29/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Còm més petites la nòu, més ramó mòu

1 font, 1907.
Escriume bé'ls següents refrans, que jò he escrit tal còm els dièm.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. CXXXII», p. 49. Baguñá, editor.

Com més poc val l'anou més seroll mou

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com mes xica es la nou / Mes remor mou

1 font, 1915.
De: Montanyà, Josep (1917-18).
Lloc: Cornet (Sallent).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0052 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434740304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com mes xica es la nou / mes soroll mou

1 font, 1915.
De: Guitart i Aymerich, Ramon (1918-19).
Lloc: Cardona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0071 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435080304201/5/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com més xica es la nou / més soroll mou

1 font, 1915.
De: Penina Ruiz, Ricard (1918-19).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0078 «Aforismes - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435190304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Com mes xica es la nou mes fressa mou

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «3. Aforismes referents á la paternitat y á la familia», p. 17. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Com més xica és la nou, més remor (o soroll) mou

1 font, 1900.
Sinònim: Un mosquit espatlla un orgue | Petit cà, molt lladrar.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «X», p. 100. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Com més xica és la nou, més remor mou

1 font, 2007.
Sinònim: Xic i malparit.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «694», p. 204. Garsineu Edicions.

Com més xica es la nou, més remór mou

1 font, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 30. Editorial Rourich.

Cum més petita es la nou / més se remóu

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/163/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La nou, com més petita és més soroll remou

1 font, 1961.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «L», p. 25. Autoedició.

Més fallada és la nou / més remor mou

1 font, 1977.
Lloc: Rosselló.
Sant Joan i Barres (1977): «Dites», p. 158. Almanac Català del Rosselló.

Quan mes menuda es la nou, mes roïdo, remor o soroll mou

1 font, 2008.
Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.

Quan més menuda es la nou, més ruido (soroll) mou

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 43. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

Quan mes petita es la nou / més remor mou

1 font, 1891.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Noguera. Aforismes», p. 122. Associació d'Excursions Catalana.

Quan més petita és la nou més soroll mou

1 font, 1968.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 288. Editorial Pòrtic.

Quan mes petita es la nou, mes soroll mou

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble. Refrans - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/63/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Quan més roí és la nou, més soroll mou

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Plantes». Web.

Quan més roí l'anou, més soroll mou

1 font, 2009.
Lloc: Teulada (La Marina Alta).
Llopis, Vicent (2009): Teulada «Refranys de filosofia pràctica». Web.

Quan més roín és l'anou més roido mou

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 18. Anubar Ediciones.

Quan més roín és l'anou, més «roido» mou (o... més «roido» fa)

1 font, 1989.
O simplement fent menció d'altres aspectes. Així, anant a la marxeta, n bon rastre. Espigolar: collir les espigues que han quedat després de segar. Floc: Grapat de fils que envolten la panotxa. Palloc: Fulles de la panotxa de dacsa.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «II. Referències al món rural», p. 27. Autoedició.

Quan més roín és l'anou, més roido mou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.

Quan més roïn és la nou més ruido mou

1 font, 2010.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.

Quan més roïn la nou més «ruido» mou

1 font, 2010.
Lloc: Riba-roja de Túria (Camp de Túria).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Quan mes xica es la nou mes fressa mou

1 font, 1883.
Sinònim: Tot just ha sortit del ou, y tot ho posa en renou.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 22. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Quant mes menuda es l'anou, mes soroll mou

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 124. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Quant més menuda és la nou, més «roïdo» (soroll) mou

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 274. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Quant mes petita es la nou / tant mes de ruido mou

1 font, 1759.
Carles i Amat, Joan (1759): Aforismes catalans del Doctor Joan Carles Amat. Anyadits al ultim los versos del Judici Universal, p. 40. Joan Jolis, Estamper.

Quant mès petita es la nóu, / mès soroll ó remor móu

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Sisé ramellet. Flors del casament», p. 113. Imprempta de Carlos Latrobe.

Quant més petita es la nou, més remó' mou

1 font, 1886.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Adagis més usuals», p. 183. Centre Excursionista de Catalunya.

Quant més roín (ruín) és l'anou més roido (ruido) mou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1819. Publicacions de la Universitat de València.

Quant més roín és l'anou, més faena mou

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1819. Publicacions de la Universitat de València.

Quant més roín és la nou, més «ruïdo» mou

1 font, 1993.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. Q», p. 61. Ajuntament de Quart.

Quant més ruín es l'anòu, més ruido mòu

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.

Quant més ruín es la còsa, més faena dona

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 225. Editorial Arte y Letras.

Quant més xicoteta és la nou més ruido mou

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 162. Autoedició.