Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1051. Editorial Selecta-Catalonia.
Sols s'ha de menjar per gana i beure per set
25 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1900.
Només s'ha de menjar per gana i beure per set
5 fonts, 1951.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Sols s'ha de menjar per gana i beure per set
4 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Il faut seulement manger par faim et boire par soif.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui molt trballa ha de tenir gana: el català s'interessa a la taula.
Equivalent en francès: Il faut seulement manger par faim et boire par soif.
Lloc: Catalunya del Nord.
Equivalent en francès: Il faut seulement manger lorsqu'on a faim et boire lorsqu'on a soif.
Lloc: Perpinyà.
No menjar per gana ni beure per set
2 fonts, 1919.
Lloc: Selva.
Menjar per la gana i beure per la set
1 font, 2007.
Sinònim: Qui sopa (o menja) molt a la nit, no dorm amb sossec al llit.
No menja per gana, ni beu per set
1 font, 2010.
De: Gomis, Cels.
Lloc: Empordà.
Sols hi ha que menjar per gana i beure per set
1 font, 2008.
Sòls s'ha de menjar per gana, y bèure per sèt
1 font, 1900.
Equivalent en castellà: Si quieres cedo (aviat) engordar, come con hambre y bebe á vagar (pòc a pòc).
Equivalent en francès: Il n'est horloge plus juste que le ventre.
Equivalent en italià: Levata la sete, si voltano le spalle al fonte.
Equivalent en llatí: Si citius cupias validum ponguedine corpus; —Sedatusque bibas, esuriesque premat.
Sinònim: Qui menga menys de talent, es forçat de jaquir (dexar) ço de que ansia talent (Jafuda).
Equivalent en castellà: Nunca se debe comer, sino cuando se tiene verdadero apetito.
Equivalent: Danès: A bòn menjar y a mal menjar, s'ha de bèure très vegades.
Equivalent: Danès: Qui bèu sense sèt y menja sense gana, mòrt vint anys mès aviat.
Equivalent: Xino: Les malalties èntren per la boca, y les desgrácies en surten.
Equivalent: Xino: Qui bèu sense sèt, fará dièta, a pesar de la gana.
Equivalent en llatí: Non bibe ni sitias, et non comedes saturatus (Escòla de Salèrno).