Paremiologia catalana comparada digital

Som de la terra i terregem

14 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Som de terra i terrejam

4 fonts, 1993.
Som humans i fem errades.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.3. Camp -Foravila - Llocs», p. 209. Editorial Moll.
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
Vol dir que som humans i ens equivoquem.
Lloc: Menorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. L'espai geogràfic», p. 530. Edicions 62.
Vol dir que tots els homes són errables i tenen defectes (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2686 Terra», p. 361. Institut Menorquí d'Estudis.

Som de terra, i terrejam

3 fonts, 1926.
Vol dir que tots els homes són errables i tenen defectes.
Lloc: bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Terra Refr. a)». Editorial Moll.
Significa que tots els homes estem exposats a caure en culpa o en error.
Lloc: Bal.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Terrejar Refr». Editorial Moll.
Vol dir que totes les persones són errables i tenen defectes.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Terra», p. 102. Editorial Moll.
Tothom fa lo que pot per viure.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Jocs de paraules», p. 227. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Tots som errables i iserables.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Peregrinatge», p. 261. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Còm sóm de tèrrè, terrejem

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «C», p. 78. Circulo Industrial de Alcoy.

Som de la terra i terregem

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Terra», p. 199. Edicions Tres i Quatre.

Som de terra i terregem

1 font, 2011.
Terrejar: Esser de poca vàlua espiritual; estar lligat a les coses purament materials. El refrany és una invitació a tenir present que tots estem exposats a caure en culpa o a error, i sovint hi caiem.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials)», p. 153. Eixam Edicions.

Som de tèrra i tèrretjam

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXIII.- Joc de paraules», p. 308. Institut Menorquí d'Estudis.

Som de terra, i terratjam

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol V. Intel·ligència. Sèrie B. Error. Refranys», p. 96. Hora Nova.