En el llenguatge escolàstic, expressió aplicada a l'ànima o a la ment per a significar (en oposició a l'innatisme) que no posseeix cap idea amb anterioritat a l'experiència i independentment d'ella.
La ment d'un nen és una taula rasa.
Taula rasa
En fil. expressió aplicada a l'ànima o a la ment per a significar que no posseeix cap idea amb anterioritat a l'experiència i independentment d'ella, i en el llenguatge comú, usada sobretot en l'expressió 'fer taula rasa d'una cosa', en el sentit de 'considerar nul tot el que ha estat fet anteriorment'. Del ll. 'tabula rasa', 'taula esborrada, taula rasa', tauleta de cera en la qual hom havia esborrat un escrit tot aplanant un altre cop la cera amb l'estil.
Anul·lació de tot l'anterior.