Paremiologia catalana comparada digital

Tendre com un all

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1857.

Tendre com un all

5 fonts, 1857.
Lloc: Blanes (Selva).
Cortils i Vieta, Josep (1886): Ethologia de Blánes «Comparacions», p. 176. Centre Excursionista de Catalunya.
Es diu de les coses molt tendres.
Aquesta verdura és tendra com un all, gairebé es desfà a la boca.
Sinònim: Tendre com una verdolaga.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Tendre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calificaciones físicas ó morales de personas ó cosas con el objeto con que se comparan», p. 297. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
S'aplica a una persona vella que es manté sà i frec i amb color vermell a la cara i no presenta cap arruga a la pell. De: Ariet i Serra, Antoni.
Lloc: VIladrau.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0033 «Comparances populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1363803». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Semblances», p. 29. Terra Nostra.

Com un all

1 font, 1997.
Tendre.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Condicions físiques», p. 24. Edicions 62.

Mès tendre que un all

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Comparaciones, ó frases comparativas mas usuales», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.

Ser tendre com un all

1 font, 2001.
Els aliments i els estris de cuina es fan servir més per menysprear les persones que per lloar-les. Si més no, algunes dites tenen un caire positiu, tant si demostren qualitats físiques com si fan al·lusió a qüestions social.
Forgas i Berdet, Esther (2001): Saber popular i alimentació «Els refranys sobre alimentació al llarg de la història. El seu perquè - https://www.researchgate.net/publication/265961183_Els_refranys_sobre_alimentacio_al_llarg_de_la_historia», p. 27. Universitat de Barcelona.

Tendra com un all

1 font, 1919.
Molt tendra. De: Oller i Berenguer, Amadeu.
Lloc: Moià.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1919): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0019 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1361282». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.