Paremiologia catalana comparada digital

Tenir la camisa bruta

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1967.

Tenir la camisa bruta

8 fonts, 1967.
Biosca Postiu, Mercè; Ripollès i de la Fragua, Roser (1998): Les peces de vestir i la fraseologia «Deshonestedat (21,2)», p. 72. Editorial Paraninfo.
Tenir culpa.
No li agrada que li facin preguntes sobre el seu passat; deu tenir la camisa bruta i té por de descobrir-se.
Sinònim: Tenir les mans brutes, tenir cua de palla.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Culpable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Observar o haver observat, en un assumpte determinat, una conducta poc recomanable. No estar net de culpa.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Camisa», p. 52. Editorial Pòrtic.
Tenir la consciència poc neta. Ésser còmplice d'algun fet, mala acció, etc. Haver obrat malament. Haver participat en algun fet.
Sinònim: Portar la camisa bruta.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Indumentària. De la camisa», p. 291. Universitat Politècnica de Catalunya.
Tenir la conducta poc recomanable.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Camisa 1», p. 113. Edicions Polígrafa.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 229. Editorial Millà.
Tenir culpa.
Sinònim: Veg. Tenir les mans brutes.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «T», p. 348. Edicions 62.
Tenir culpa.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Psicologia. Conducta: comportament ètic», p. 70. Edicions 62.

Tenir la camisa neta (o bruta)

1 font, 1997.
Estar (o no estar) net de culpa.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Camisa f.», p. 77. Edicions 62.