Paremiologia catalana comparada digital

Tenir les mans a la farinera

13 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1767.

Tenir la mà a la farinera

1 font, 1767.
Tenir valiment.
«Tindre la ma en la farinera», dihuen, que es tindre valiment. Yo ho he probat en molts molins, y no es mes que embrutarse de farina.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles «Carta a Carlos Ros», p. 6. Librerías París-Valencia.

Tenir la mà a la farnera

1 font, 1985.
Tenir una cosa a mà. Tenir-ne l'ocasió pròxima o facilitats per aconseguir-la.
En Pepet flequer es deleix per menjar coca. —Ell rai que té la mà a la farnera.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Mà», p. 135. Editorial Pòrtic.

Tenir la mà en la farinera

1 font, 2011.
Estar ben relacionat, tenir influència o poder.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VI: Maneres de dir», p. 147. Eixam Edicions.

Tenir la mà en la farnera

1 font, 1926.
Tenir molta influència o valiment davant algú.
Tindre la mà en la farnera dihuen que és tindre valiment; yo ho he provat en molts molins y no és més que embrutarse les mans, Rond. de R. Val. 7.
Lloc: Cast., Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Farnera Loc». Editorial Moll.

Tenir les mans a la farinera

1 font, 1926.
Disposar d'una cosa a lliure voluntat, tenir la paella pel mànec.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mà Loc. zz)». Editorial Moll.

Tenir les mans a la frinera

1 font, 2000.
Disposar d'una cosa a lliure voluntat, tenir la paella pel mànec.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mà», p. 152. Editorial Moll.

Tenir les mans a la pastera

1 font, 1969.
Manar.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Mà 1», p. 8. Edicions Polígrafa.

Tindre la mà de la fornera

1 font, 2003.
Ti la mà de la fornera.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Frases fetes». Web.

Tindre la mà en la farinera

1 font, 1926.
Tenir molt bones relacions, molta d'influència i poder.
Lloc: val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Farinera Loc». Editorial Moll.

Tindre la má en la farnera

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «T», p. 282. Editorial Arte y Letras.

Tindre la mà en la farnera

1 font, 2000.
Dominar en una situació.
Jo no puc fer res amb el teu fill, però tu sí, que tens la mà en la farnera.
Sinònim: Tallar l'abaetjo | Tindre el mànec de la paella | Ser l'amo del carxofar | Tindre les de guanyar.
Lloc: Comarques de Castelló.
González Felip, Marisol (2000): Frases fetes al nord de la llengua. Diccionari de les comarques de Castelló, p. 112. Diputació de Castelló.

Tindre la ma en la farnera

1 font, 1920.
Gojar de influencia.
Lloc: País Valencià.
Huguet, Gaetà (1920): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 2 (junio de 1920) «Fraseología valenciana», p. 34. Societat Castellonenca de Cultura.

Tindre la mà en la farnera i gojar de influència

1 font, 1968.
Farnera: L'arca de la farina, o la dels cabals.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Farnera», p. 48. Edicions Polígrafa.