Paremiologia catalana comparada digital

Tenir un bon fetge

14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1805.

Tenir bon fetge

5 fonts, 1910.
Tenir molta calma o ser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat.
Sinònim: Tenir molt de fetge | Tenir el fetge gros | Tenir el fetge com una rajada | No posar-se pedres al fetge.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fetge», p. 210. Llibres de l'Index, S.A..
Un que no s'amoina per res. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/529/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Equivalent en castellà: Tener buen estómago.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. T», p. 188. Imp. de J. Horta.
No ésser escupolós.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fetge 1», p. 116. Edicions Polígrafa.
Caràcter calmós, impassible.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fetge 2», p. 116. Edicions Polígrafa.

Tenir un bon fetge

3 fonts, 1999.
Molta catxassa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Dites», p. 337. Editorial Moll.
Esser molt tranquil.
Sinònim: Esser un fetjut | Tenir es fetge així de gros | Tenir es fetge com un ase | Tenir es fetge com una catedral | Tenir es fetge com unes cases | Esser un ja-ja.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IV. Sentiment. Sèrie A. Tranquil·litat», p. 62. Hora Nova.
No tenir feda.
Té uns bons fetges: ha deixat sa dona i es fillets per anar-se'n amb una faral·lana.
Sinònim: Tenir un bon ventrell.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Fetge», p. 213. Institut Menorquí d'Estudis.

Tenir molt de fetge

2 fonts, 2020.
Capó, Joan (2020): «https://twitter.com/jbcapo/status/1243473799686782977». Twitter.
Tenir molta calma o ser molt despreocupat, no perdre la tranquil·litat.
Sembla que no pugui ser que tingueu aquest fetge!
Sinònim: Tenir bon fetge | Tenir el fetge gros | Tenir el fetge com una rajada | No posar-se pedres al fetge.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Fetge», p. 210. Llibres de l'Index, S.A..

Tení bon fetge

1 font, 2013.
Catxassa, bob génit.
Lloc: Menorca.
Ferrer Ginard, Andreu (2013): Paremiologia «Modismes i locucions. T», p. 11. Cultura Popular de Menorca.

Tenir bon fètje

1 font, 1805.
Equivalent en llatí: Summe dessidiosum esse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.
Equivalent en castellà: Tener buen cuajo.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Tenir», p. 358.

Tenir bon fetje

1 font, 1918.
De: Comerma i Vilanova, Lluís.
Sinònim: Tenir un fetje com un guardarrobas.
Lloc: Banyoles.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0704/0011 «202 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1359686». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.