M. i f. i adj. Primmirat, excessivament observador dels detalls. Etim.: del llatí «tibi et michi», 'a tu i a mi', amb el pronom «tibi» canviat en «tichi» per formar consonància amb «michi».
Un amant recelós, tiquis-miquis, Oller Pil. Pr. 221.
Equivalent en castellà: Tiquismiquis.