Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 503», p. 801. Columna Edicions.
Tira pallús, que m'estaque!
10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.
Tira pallús, que m'estaque!
4 fonts, 1992.
Pallús: Conjunt de clovelles i arestes dels cereals i de la palla curta producte de la batuda a l'era, S'usava per a espesseir llocs molls i fangosos, pous cecs, femers, jaç del bestiar, etc. Podrit és un bon adob. L'expr. pròpia dels qui treballaven en aquells llocs, era per demanar a l'ajudant que hi tirés pallús i així poder fer la faena en condicions. L'expr. s'empra per reclamar ajuda.
La lletra d'una jota alcoiana reflecteix així la situació de l'alumne a qui el mestre pregunta la lliçó que no se sap: Ma mare m'envia a escola / en un llibre sense tapes. / I a la primera lliçó, / tira pallús, que m'estaque!
Lloc: País Valencià.
Tira pallús, que m'estaque
2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Tira pallus que m'estaque
1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Tira pallús que m'estaque
1 font, 2014.
Indica que u es troba en una situació que no domina.
Ma mare m'envie a escola amb un llibre sense tapes i a la primera lliçó: tireu pallús que m'estaque.