M. i f. i adj. Dormilega i peresós. Etim.: probablement la forma originària és «toca-sons», que devia equivaldre a «toca-campanes» («sons» essent plural de «so» en el sentit de 'toc de campana'); l'analogia del mot «son» (=gana de dormir) degué determinar la forma «toca-son» i l'evolució del significat cap a la idea de 'dormilega'
Desperta't, toca-son! lleva't, galvana!, Mestres Est. 66.
Equivalent en castellà: Dormilón | Marmota.
Lloc: Empordà, Garrotxa, Solsonès, Plana de Vic, Vallès, Barc., Segarra.
Se diu del que fa tard a una reunió o treballada. Se sent sovint. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Aquest home tenia per propietat una pessa de terra de lo millor del terme, la seva peça era la flor (L'Aguda); mes, com era bastant esquena moll i se li havia fet un os a la panxa (Solsona), un poc toca-son, mes gandul que'l geurer.
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
El nombre d'insults que reprotxen a una persona que no vol col·laborar així és també extraordinari.