Paremiologia catalana comparada digital

Toca-son

27 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1839.

Tocason

5 fonts, 1839.
Equivalent en castellà: Dormilon.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
El que dorm excessivament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tocason 1», p. 113. Edicions Polígrafa.
El que per res no es mou.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tocason 2», p. 113. Edicions Polígrafa.
Persona calmosa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tocason 3», p. 113. Edicions Polígrafa.
S. m. La persòna mòlt inclinada á dormir.
Equivalent en francès: Dormeur.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tocason», p. 999. Impremta de Josep Torner.
S. m. La persòna mòlt inclinada á dormir.
Equivalent en italià: Dormiglione.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tocason», p. 999. Impremta de Josep Torner.
S. m. La persòna mòlt inclinada á dormir.
Equivalent en italià: Dormiglioso.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tocason», p. 999. Impremta de Josep Torner.
S. m. La persòna mòlt inclinada á dormir.
Equivalent en castellà: Dormilon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tocason», p. 999. Impremta de Josep Torner.
S. m. La persòna mòlt inclinada á dormir.
Equivalent en llatí: Somnolentus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tocason», p. 999. Impremta de Josep Torner.
S. m. La persòna mòlt inclinada á dormir.
Equivalent en castellà: Soñoliento.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Tocason», p. 999. Impremta de Josep Torner.

Ser un toca-son

2 fonts, 1996.
Tenir més ganes de dormir que de treballar.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Son», p. 283. Editorial Gregal.
Compost forma verbal + substantiu.
IEC (1996): Acord de la Secció Filològica del 15-3-96. Institut d'Estudis Catalans.

Ser un toca-sòns

2 fonts, 1915.
Comú. De: Molué, Xavier (1923).
Sinònim: Ser un toca-campanes.
Lloc: Montblanc.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0049 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434710304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Comú. De: Molué, Xavier (1923).
Lloc: Montblanc.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0049 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434710304201/19/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Toca-son

2 fonts, 1916.
Se diu del que fa tard a una reunió o treballada. Se sent sovint. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Aquest home tenia per propietat una pessa de terra de lo millor del terme, la seva peça era la flor (L'Aguda); mes, com era bastant esquena moll i se li havia fet un os a la panxa (Solsona), un poc toca-son, mes gandul que'l geurer.
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tocasons

2 fonts, 2011.
M. i f. Persona que molesta. pronunciat amb 'o' oberta. En el diccionari trobem 'tocason', definit com 'dormilega'. A Palafrugell li donem més aviat l'altre significat.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «T», p. 160. Edicions Baix Empordà.
Sinònim: Bajoc.
Equivalent en castellà: Papanatas.
Saps dir-ho en català? (2011): Correu «Saps dir-ho en català?». Correu electrònic.

Un toca-son

2 fonts, 1979.
Frases fetes difícils de traduir al castellà al peu de la lletra.
Millà i Reig, Lluís (1979): El català mare de totes les llengües (humorada fonètica) «Traduccions al peu de la lletra», p. 8. Editorial Millà.
Es que feia la cuina, pescador, es creia un home important a bordo, però era un dormidor ecepcional, un toca-son dels que no en corren gaires i el dinar va esdevenir un drama-comèdia.
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2006): Històries de rem i de vela «Vorejant la costa», p. 64. La Costa Publicacions.

Ets un tocassòn!

1 font, 1917.
Mandra poc formal. De: Rocas i Romanguera, Irene.
Lloc: Llofriu.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0605/0046 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369542». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un toca sons

1 font, 1915.
Poca solta. Us actual. De: Pinyes, Ramon (1917-18).
Lloc: Tarragona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0054 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434870304201/99/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Ser un toca-sons

1 font, 1985.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions de «ser»», p. 40. Editorial Acebo.

Ser un tocason

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «DITES DE TOT ARREU SENTIDES A DIR A CADAQUES», p. 62. Editorial Joventut.

Toca sons

1 font, 2019.
Dormilega.
Cañellas, Miquel S (2019): Campaners.com «Refranys populars i dites relacionades amb les campanes i els rellotges - http://campaners.com/pdf/pdf1053.pdf». Web.

Toca-son!

1 font, 2004.
Se diu als que sempre tenen mandra. Dormilega.
Lloc: Llofriu.
Rocas, Irene (2004): Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas «Dites, comparances, exclamacions populars, locucions i frases fetes. T», p. 99. Arxiu Municipal de Palafrugell.

Toca-sons

1 font, 1918.
Sembla que no ha trencat may cap plat ni cap olla. De: Ausellé i Rigau, Joaquim; Carreras y Artau, Tomás.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0602/0012 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1362383». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.