Paremiologia catalana comparada digital

Tots els extrems són dolents

18 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1969.

Tots els extrems són dolents

16 fonts, 1969.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 223. Editorial Pòrtic.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La moderació», p. 109. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Artesa de Lleida.
Costafreda i Castillo, Adolf (2021): Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme «Dites populars. Dites i frases fetes recollides a Artesa de Lleida (per ordre alfabètic)», p. 126. Pagès Editors.
Sinònim: Totes les maces piquen (o fan mal).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «642», p. 188. Garsineu Edicions.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «E 857», p. 243. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Recomana la moderació i mitjania.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Equivalent en francès: Tous les extrêmes sont mauvais.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El seny / Le bon sens», p. 404. Robert Morel Editeur.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 247. Llibres de l'Index, S.A.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 183. Editorial Millà.
Recomana moderació.
Sinònim: Veg. tb. Totes les masses piquen.
Equivalent en castellà: Los extremos se tocan.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «extrem». Editorial Barcanova.
Equivalent en castellà: Todos los extremos se tocan (o son viciosos).
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Extrems», p. 58. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Vària», p. 568. Edicions 62.
Recomana moderació i mitjania (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1227 Extrems», p. 169. Institut Menorquí d'Estudis.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de tot una mica», p. 98. Seuba Edicions.

Tots els excessos són dolents

1 font, 2007.
Sinònim: Qui en té dos i en gasta tres, aviat es queda sense res.
Equivalent en castellà: Todos los excesos son malos.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «488», p. 142. Garsineu Edicions.

Tots ets extrems són dolents

1 font, 1984.
Ses exageracions no són bones.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Filosofia de sa vida», p. 212. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.