Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1220. Editorial Selecta-Catalonia.
Tuixent, xica vila i mala gent
13 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1917.
Tuixén, poble xic i mala gent
2 fonts, 1951.
Tuixent, poble xic i mala gent
2 fonts, 1917.
En altres ocasions, però, les dites poden ser armes de destrucció massiva i sembla que hagin estat fabricades per enemics que, ja abans de les xarxes socials, no donaven la cara i portaven males intencions.
Lloc: Bages.
Si ho senten els de Tuixent hi afegeixen per escusar-se: aixó ho diu la llengua de la mala gent. De: Canudas, Joan.
A Tujent, mala terra y pitjor gent
1 font, 2021.
Lloc: ¿Sabadell?
A Tuxent, mala gent, / A Navarcles uns y altres
1 font, 2021.
Oit a una dona pobra de Gòsol.
Lloc: Gòsol.
Tuixén, mala terra i mala gent
1 font, 1978.
Tuixén: poble xic i mala gent
1 font, 2008.
Lloc: Cadí (Alt Urgell).
Font: F 524-II, p1220.
Tuixent, mala terra i mala gent
1 font, 1978.
A la qual cosa, els de Tuixent responen: «Però això ho diu la mala llengua de la gent).
Tuixent, vila xica i bona gent
1 font, 2012.
Hi ha qui diu: Tuixent, vila xica i mala gent.
Lloc: Josa i Tuixent (Alt Urgell).
Tuixent, vila xica i mala gent
1 font, 1978.
Tuixent, xica vila i mala gent
1 font, 1992.
Sinònim: A Ribadamunt són les boniques, / a Ribadavall, ja no tant, / a Gòsol són les fumades / i a Tuixent, la flor del ram.