Paremiologia catalana comparada digital

Un diable coneix l'altre

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1900.

Un diable coneix l'altre

8 fonts, 1900.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dimoni», p. 1180. Editorial Selecta-Catalonia.
Vol dir que la gent de la mateixa mena procura no perjudicar-se mútuament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Diable», p. 48. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. La coneixença», p. 94. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 981», p. 689. Columna Edicions.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 140. Editorial Rourich.
Vol dir que gent de la mateixa mena procura no perjudicar-se mútuament.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diable». Web.
Equivalent en francès: Un diable en connaît un autre.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 426. Robert Morel Editeur.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. El diable i l'infern», p. 419. Edicions 62.

Un diable / coneix l'altre

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Diable», p. 147. Edicions Polígrafa.

Un diable, coneix l'altre

1 font, 2021.
Un diable coneix. 1-6-1869.
Font: Calendari dels pagesos.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Refranys repetits del «Calendari dels pagesos». No 61 à 99», p. 3_1942.jpg. Manuscrit.