Paremiologia catalana comparada digital

Un menjar en veda molts

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1889.

Un menjar en veda molts

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1049. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 332. Edicions 62.

Un menjar ne veda molts

4 fonts, 1889.
Bonsenyor, Jahuda (1889): Libre de paraules e dits de savis e filosofs, Los proverbis de Salomo, Lo Llibre de Cato «Capitol VIII. De metges», p. 21. Imprenta d'en Joan Colomar y Salas.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 301. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Bonsenyor, Jahudà.
Font: 'Libre de paraules e dits de savis e filòsofs', de la darreria del segle XIII va traslladar al català "de llibres aràbics"
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Introducció», p. 27. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1535», p. 52. Columna Edicions.
(Jud.) (Ital.) V. Morir. Sadollar-se. Temprança.
Sinònim: Molt menjar, desmenja | Bé dejuna qui molt menja | Qui poch menja, molt temps menja; qui molt menja, poch temps menja (Arab. Turq.) | A molt menjar, molt penar | De menjar poch, de parlar poch e de llevar-se de matí, ja may ningú se-n ha hagut de penedir.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «M», p. 63. Tarascó, Viladot & Cuesta.