Paremiologia catalana comparada digital

Una filla bonica, el dilluns a la Rambla, el dimarts a la Riba

19 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1864.

Una filla bonica, el dilluns a la Rambla, el dimarts a la Riba

6 fonts, 1988.

Ma filla bonica, dilluns a la Rambla, dimarts a la Riba

2 fonts, 1936.

Una filla bonica, el dilluns a la Rambla, el dimarts a la riba

2 fonts, 1978.

La meva filla bonica, dilluns a la Rambla, dimarts a la Riba

1 font, 1926.
Es diu referint-se a les dones o noies que sols pensen en vestits i adorns, i no en les obligacions i treballs que els pertoquen.

La meva filla bonica, el dilluns a la Rambla i el dimarts a la Riba

1 font, 1935.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Ma (o una) filla bonica, dilluns a la Rambla, dimarts a la Riba

1 font, 1999.

Ma filla bonica dilluns á la Rambla, dimarts a la Riba!

1 font, 1915.
Per la desmesurada costum que tenen algunes dònes de l'eterna exhibició. De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Ma filla bonica, dilluns a la Rambla, dimars a la Riba

1 font, 1915.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Ma filla bonica, dilluns á la rambla, dimarts á la riba

1 font, 1864.
Ref. ter. ab que's nóta á las donas que sols tractan de posarse bonicas y passejar, descuydant las obligacions de sòn estat.
Equivalent en castellà: Mi hija hermosa el lunes á Toro, el martes á Zamora.
Ref. ter. ab que's nóta á las donas que sols tractan de posarse bonicas y passejar, descuydant las obligacions de sòn estat.
Equivalent en llatí: Foemina compta nimis putebit, sicque vaciva.

Ma filla bonica, dilluns a la Rambla, dimarts, a la Riba

1 font, 1992.

Una filla bonica, el dilluns a a Rambla, el dimarts a la Riba

1 font, 1996.