Paremiologia catalana comparada digital

Val més arribar a hora, que ser convidat

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1928.

Més val aplegar a hora que ser convidat

4 fonts, 1989.
Equivalent en castellà: Más vale llegar a tiempo que rondar un año.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «C», p. 38. Comercial Denes, SL.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «M», p. 76. Ajuntament d'Alzira.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 786», p. 210. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «M», p. 217. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Més val arribar a hora que ser convidat

4 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'alimentació. Menjar», p. 64. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El menjar», p. 323. Edicions 62.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. II Alimentació. Menjar», p. 74. Revue Catalane.

Més val arribar a hora, que ser convidat

2 fonts, 1993.
Hi ha que aprofitar l'oportunitat en el moment i no estar esperant-la o buscant-la durant algun temps.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Lloc: Quart.
Pep i Cento Sancho (1993): Contes per als néts «Refranys. M», p. 61. Ajuntament de Quart.

Val més aplegar a hora que ser convidat

2 fonts, 1987.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Dites», p. 188. Editorial Sargantana.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Dites ocasionals, exageracions, simplificacions…», p. 150. Editorial l'Esquer.

Més val aplegar a hòra que ser convidat

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 168. Editorial Arte y Letras.

Més val arribar a hora que ser convidats

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 14. Anubar Ediciones.

Mes val arribar a hora, que ser convidat

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «M», p. 102. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).