Paremiologia catalana comparada digital

Val més beure que escopir

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Val més beure que escopir

10 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Beure Refr. n)». Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1063. Editorial Selecta-Catalonia.
Es diu en sentit irònic d'algú que per avarícia es priva de fer allò que és normal en altres persones.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Beure», p. 38. Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 793», p. 173. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Equivalent en francès: Mieux vaut boire que cracher.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Jugar i beure / Jouer et boire», p. 264. Robert Morel Editeur.
Es diu en sentit irònic de qui per avarícia es priva de fer allò que és normal en altres persones.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 341. Edicions 62.
Es diu en sentit irònic d'algú que per avarícia es priva de fer allò que és normal en altres persones (jo crec que es refereix a la sal en els menjars).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «405 Beure», p. 66. Institut Menorquí d'Estudis.
És més agradable lo que, que lo dolent.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Cuina. Menjar i beure», p. 192. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Val mes bèure qui escupir

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XI.- Cuina (menjúa, bevenda)», p. 295. Institut Menorquí d'Estudis.