Paremiologia catalana comparada digital

Val més una unça que una lliura

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.

Més val unça que lliura

3 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Interès i vàlua», p. 117. Edicions Tres i Quatre.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 431. Edicions 62.

Més valen unces que lliures

3 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 46. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1158. Editorial Selecta-Catalonia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «U 160», p. 594. Columna Edicions.

Més val onça que lliura

2 fonts, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 169. Editorial Arte y Letras.
De les mesures i els bons consells i ensenyaments.
Font: Pesos, mides i mesures. Museu de la Ciència, BCN, 1981.
Gazofilaci (2023): «https://twitter.com/Gazofilaci/status/1710541057484579324». Twitter.

Més valen onces que lliures

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 169. Editorial Arte y Letras.

Més valen onces, que lliures

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 72. Librerías París-Valencia.