Paremiologia catalana comparada digital

Vela vol dir vetlla

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Vela vol dir vetlla

6 fonts, 1915.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1029. Editorial Selecta-Catalonia.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Refr. Mar. Fent un joc de paraules amb els mots vela i vetlla (acció de vetllar) adverteix els navegants a vela la necessitat de vigilar constantment la direcció dels vents i la maniobra.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Vela», p. 230. Editorial Pòrtic.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 174», p. 644. Columna Edicions.
Vela: entre mariners es diu a Canet per a ponderar el compte que s'ha de tenir quan es vá a la vela. Es un joc de mots bilingüe. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/323/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Quarta tongada. Vela», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.

Vela, vol dir vetlla

2 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Cal estar atent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els mariners i els pescadors», p. 361. Edicions 62.