De fet, li ve de gust dir-li que sí.
Venir de gust
13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1992.
Venir-li de gust
4 fonts, 1992.
Per expressar el desig molt intens de menjar o beure una cosa molt agradable al gust, sovint diem: «*Només de pensar-hi se’m fa la boca aigua». Ara bé, aquesta expressió no deixa de ser un calc del castellà i, per tant, val més recórrer a les expressions equivalents que ja tenim en català, que són vàlides tant en contextos informals com formals.
Sinònim: Fer-se la boca aigua (cast.).
En circumstàncies normals li faria mandra fer-se una amanida, però estava tan avorrit que gairebé li venia de gust.
El cas és que quan en Bernat se li va acostar el primer cop, aquella segona setmana de curs, va ser únicament perquè li venia de gust.
—És que em ve de gust, cago'n la mar salada.
Vindre de gust
3 fonts, 1995.
Plaure.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Abellir, tindre ganes de.
Què et ve de gust fer per a sopar? Em ve de gust anar a un concert.
Plaure.
Font: ME, BS, CL, FX, G, MR, MS, VR, VT.
No venir de gust
1 font, 2019.
I també la festa de la primavera, i el concurs de cuina, que sempre guanyen els mateixos, i ja no ve de gust ni presentar-s'hi, però amb la Neus ens hi presentem igualment.
Lloc: Camprodon, Vallespir.
No venir-li de gust
1 font, 1992.
Simplement no em venia de gust.
Lloc: Mallorca.
Venir-li de gust (a algú)
1 font, 2004.
Tenir ganes de.
Em vindria de gust un plat de macarrons per dinar.
Tenir ganes de.
Després de menjar, sempre em ve de gust trencar el son.
Sinònim: Venir-li en grat (a algú).
Tenir ganes de.
Després de la fruita no em ve de gust menjar dolços. Ara em vindria de gust, en canvi, poder dormir una estona / Després de dinar li ve molt de gust fer la migdiada.
Sinònim: Venir-li en grat (a algú), menjar pels ulls.
Font: R-M / *