Paremiologia catalana comparada digital

Vent mestral, vent d'empenta

11 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1918.

Vent mestral, vent d'empenta

10 fonts, 1926.
Lloc: Menorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Empenta Refr. c)». Editorial Moll.
Sinònim: Vent mestral, vent real.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mestral Refr. c)». Editorial Moll.
És un vent que és molt fort.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.2. Meteorologia. 3.2.11.5. Mestral», p. 124. Editorial Moll.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 154. Pagès Editors.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Barcelona y su provincia». Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 426», p. 698. Columna Edicions.
Dita de pescadors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 34. Edicions 62.
Ho solen dir els pescadors.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1817 Mestral», p. 250. Institut Menorquí d'Estudis.
Fa ratxes molt fortes.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Astronomia. Meteorologia», p. 154. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Hi ha una pila de locucions, refranys i cançons, que ponderen la força del vent nordoest.
Lloc: Men.
Sanchis Guarner, Manuel (1952): Els vents segons la cultura popular «Nordoest», p. 21. Editorial Barcino.

Vent mestral, / vent d'empenta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXV.- Marina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.