Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-la en cas de perill.
Cridà altament: Via fora, via fora!,» Llull Blanq. 69. «E cridà a manera de avalot: «Via fors! via fors!», Pere IV, Cròn. 268.
Sinònim: V. Viafora.
Via fora!
12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1907.
Via fora!
5 fonts, 1907.
Crit d'alarma per mitjà del qual es convida la gent a acudir en socors d'algú, en una situació de perill.
Via fora, lladres!
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
Equivalent en castellà: ¡Alarma!
Lloc: Terres de Lleida.
Socors.
Sinònim: Auxili!, SOS, favor!, ajut!
Via fora
3 fonts, 1970.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
Puja fum per l'ull de l'escala. Via fora!
Crit per a perseguir els malfactors i lladres.
Via fora, boigs, etc.
1 font, 1992.
Via fora! foc a can…!
1 font, 1968.
Crit d'auxili per a apagar foc.
Lloc: Llofriu.
Via fors!
1 font, 1968.
No ens falta, doncsw, una llarga tradició de bandolers de vida aïrada —mantinguts a ratlla a crists de «Via fors»! i armant un «sagramental»— i de lladres de pas i saltejadors de camí ral o de ferradura.
Viafora
1 font, 1926.
(i ant. /viafors). /f./ /i m./ Crit o so d'alarma per a demanar auxili o per a reunir la gent en cas de perill. Etim.: compost de «via! fora!», crits per incitar la gent a sortir. No cal dir que és absurda la teoria exposada per Leo Wiener (ZRPh, xxxv, 459-469), segons la qual «viafora» s'hauria d'identificar amb el fr. «beffroi» 'campana d'alarma'
E lo viafora anà a Règol aparellat de defendre-se, Muntaner Cròn., c. 70 | E lo viafors fo molt gran, e la gent vench molta a mar, doc. a. 1330 (BSAL, ix, 57).