Paremiologia catalana comparada digital

Via fora!

21 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1865.

Via fora!

6 fonts, 1907.
(arc.) Crit d'alarma medieval català amb el qual es feia una crida a la població 0per a defensar les seves llibertats d'una amenaça externa o interna. El crit s'acompanyava del repic de les campanes i s'esperava que tots els homes lliures majors de 16 anys i menors de 60 anys hi acudissin.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. V», p. 220. Autoedició.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-la en cas de perill.
Cridà altament: Via fora, via fora!,» Llull Blanq. 69. «E cridà a manera de avalot: «Via fors! via fors!», Pere IV, Cròn. 268.
Sinònim: V. Viafora.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Via Loc. h)». Editorial Moll.
Crit d'alarma per mitjà del qual es convida la gent a acudir en socors d'algú, en una situació de perill.
Via fora, lladres!
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Via», p. 469. Llibres de l'Index, S.A.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
Equivalent en castellà: ¡Alarma!
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Via», p. 234. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. V», p. 69. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Socors.
Sinònim: Auxili!, SOS, favor!, ajut!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 259. Edicions 62.

Via fora

4 fonts, 1970.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
Puja fum per l'ull de l'escala. Via fora!
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Alarma». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Crit per a perseguir els malfactors i lladres.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Via fora», p. 283. Edicions Polígrafa.
Oral / Vilaseca, Joan (1994). Font oral.
Alarma. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Vía fòra lladres!, ò ¡foch!

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: ¡Ladrones!, ó ¡fuego!
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. V», p. 215. Imp. de J. Horta.

Via fora, ajuda!

1 font, 1865.
Crit de socós.
Equivalent en castellà: Socorro! ausilio!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Via», p. 775. Hermanos Espasa, Editores.
Crit de socós.
Equivalent en llatí: Auxilio clamor.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Via», p. 775. Hermanos Espasa, Editores.

Via fora, boigs, etc

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1249», p. 287. Columna Edicions.

Via fora, somatent

1 font, 1865.
Crit que per la ceremónia de extráurer los reos de sagrat donava'l porter de la cúria desprès de havér pegat tres colps en la porta ab lo picaport y pels carrers desprès de tocar la campana grossa de Sant Jaume. Mès endavant se suprimí'l crit y part de la publicitat.
Equivalent en castellà: Via fora, somaten.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Via», p. 775. Hermanos Espasa, Editores.
Crit que per la ceremónia de extráurer los reos de sagrat donava'l porter de la cúria desprès de havér pegat tres colps en la porta ab lo picaport y pels carrers desprès de tocar la campana grossa de Sant Jaume. Mès endavant se suprimí'l crit y part de la publicitat.
Equivalent en llatí: Juditialis ceremonia.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Via», p. 775. Hermanos Espasa, Editores.

Via fora! foc a can…!

1 font, 1968.
Crit d'auxili per a apagar foc.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Foc, focs», p. 181. Edicions Polígrafa.

Via fors!

1 font, 1968.
No ens falta, doncsw, una llarga tradició de bandolers de vida aïrada —mantinguts a ratlla a crists de «Via fors»! i armant un «sagramental»— i de lladres de pas i saltejadors de camí ral o de ferradura.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 15. Guerrers i bandolers», p. 184. Editorial Pòrtic.

Via fós

1 font, 1865.
Loc. Crit de somaten ó de alarma contra lladres, etc.
Equivalent en castellà: Rebato, alarma.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Via», p. 776. Hermanos Espasa, Editores.
Loc. Crit de somaten ó de alarma contra lladres, etc.
Equivalent en llatí: Ad arma.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Via», p. 776. Hermanos Espasa, Editores.

Viafora

1 font, 1926.
(i ant. /viafors). /f./ /i m./ Crit o so d'alarma per a demanar auxili o per a reunir la gent en cas de perill. Etim.: compost de «via! fora!», crits per incitar la gent a sortir. No cal dir que és absurda la teoria exposada per Leo Wiener (ZRPh, xxxv, 459-469), segons la qual «viafora» s'hauria d'identificar amb el fr. «beffroi» 'campana d'alarma'
E lo viafora anà a Règol aparellat de defendre-se, Muntaner Cròn., c. 70 | E lo viafors fo molt gran, e la gent vench molta a mar, doc. a. 1330 (BSAL, ix, 57).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Viafora». Editorial Moll.