Paremiologia catalana comparada digital

Via fora!

15 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1907.

Via fora!

6 fonts, 1907.
(arc.) Crit d'alarma medieval català amb el qual es feia una crida a la població 0per a defensar les seves llibertats d'una amenaça externa o interna. El crit s'acompanyava del repic de les campanes i s'esperava que tots els homes lliures majors de 16 anys i menors de 60 anys hi acudissin.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. V», p. 220. Autoedició.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-la en cas de perill.
Cridà altament: Via fora, via fora!,» Llull Blanq. 69. «E cridà a manera de avalot: «Via fors! via fors!», Pere IV, Cròn. 268.
Sinònim: V. Viafora.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «1 Via Loc. h)». Editorial Moll.
Crit d'alarma per mitjà del qual es convida la gent a acudir en socors d'algú, en una situació de perill.
Via fora, lladres!
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Via», p. 469. Llibres de l'Index, S.A.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
Equivalent en castellà: ¡Alarma!
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Via», p. 234. Enciclopèdia Catalana.
Lloc: Terres de Lleida.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Dites y modismes. V», p. 69. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.
Socors.
Sinònim: Auxili!, SOS, favor!, ajut!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «V», p. 259. Edicions 62.

Via fora

4 fonts, 1970.
Crit d'alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
Puja fum per l'ull de l'escala. Via fora!
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Alarma». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Crit per a perseguir els malfactors i lladres.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Via fora», p. 283. Edicions Polígrafa.
Oral / Vilaseca, Joan (1994). Font oral.
Alarma. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Vía fòra lladres!, ò ¡foch!

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: ¡Ladrones!, ó ¡fuego!
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. V», p. 215. Imp. de J. Horta.

Via fora, boigs, etc.

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 1249», p. 287. Columna Edicions.

Via fora! foc a can…!

1 font, 1968.
Crit d'auxili per a apagar foc.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Foc, focs», p. 181. Edicions Polígrafa.

Via fors!

1 font, 1968.
No ens falta, doncsw, una llarga tradició de bandolers de vida aïrada —mantinguts a ratlla a crists de «Via fors»! i armant un «sagramental»— i de lladres de pas i saltejadors de camí ral o de ferradura.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 15. Guerrers i bandolers», p. 184. Editorial Pòrtic.

Viafora

1 font, 1926.
(i ant. /viafors). /f./ /i m./ Crit o so d'alarma per a demanar auxili o per a reunir la gent en cas de perill. Etim.: compost de «via! fora!», crits per incitar la gent a sortir. No cal dir que és absurda la teoria exposada per Leo Wiener (ZRPh, xxxv, 459-469), segons la qual «viafora» s'hauria d'identificar amb el fr. «beffroi» 'campana d'alarma'
E lo viafora anà a Règol aparellat de defendre-se, Muntaner Cròn., c. 70 | E lo viafors fo molt gran, e la gent vench molta a mar, doc. a. 1330 (BSAL, ix, 57).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Viafora». Editorial Moll.