Paremiologia catalana comparada digital

Voler el sant i l'almoina

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1767.

Voler el sant i l'almoina

4 fonts, 1992.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «V», p. 120. Ajuntament d'Alzira.
Dites i refranys (2011): Dites i refranys. Blogger.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 401», p. 849. Columna Edicions.

Alçar-se amb el sant i l'almoina

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 312», p. 825. Columna Edicions.

Alçar-se amb el sant i l'almoina (cast.)

1 font, 1767.
Feren conte que abaixaria el cap, quels deixaria el camp per séu, y que deste mòdo salsaríen ells en lo sant y la limosna.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 57. Librerías París-Valencia.

Alçar-se amb lo sant i l'almoina

1 font, 1997.
Apoderarse o cargar con todo lo que hay a mano.
Lloc: País Valencià.
Adell Cerdà, Vicenta (1997): Recull de refranys valencians «A», p. 27. Comercial Denes, SL.

Alçar-se en el sant i la llimosna

1 font, 1932.
Apoderar-se d'algo.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 255. Societat Castellonenca de Cultura.

Voler el sant y l'amòina

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «V», p. 305. Editorial Arte y Letras.