Loc. v. [LC] També amb el verb en segona persona del plural i en tercera persona del singular o del plural; en oracions interrogatives, seguida d'una oració encapçalada per la conjunció que, que pot ésser elidida si se sobreentén. Expressió de dubte o d'incredulitat per allò que denota l'oració que apareix a continuació i que reprodueix allò que l'interlocutor acaba de dir o allò que es dedueix que pensa.
Vols dir que val la pena continuar? | Voleu dir que aquest bastó no és el mateix que jo tenia? | —Fas patxoca, de debò. —Vols dir?
Es diu per a expressar a l'interlocutor si està segur del que ha dit o si és cert.