Paremiologia catalana comparada digital

Paremiologia catalana comparada digital

Inclou en la cerca:
  1. Qui de fam i feina fuig, fam i feina l'encalcen
  2. Qui de jove fa de vell, quan és vell encara és jove
  3. Qui de jove guarda, de vell menja
  4. Qui de jove menja sardines, de vell caga les espines
  5. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
  6. Qui de jove planta, de vell canta
  7. Qui de jugar es dona vergonya ni és home ni és dona
  8. Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam no es morirà
  9. Qui de la creu fugirà més pesada la tindrà
  10. Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d'anar
  11. Qui de la salut abusa, si la perd no té excusa
  12. Qui de la tenda va i ve, dues cases manté
  13. Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa
  14. Qui de pobre a ric passa, no esperes que al pobre molta almoina faça
  15. Qui de pobre es fa ric, no te'l tingues per amic
  16. Qui de pobre torna ric no coneix la capa del seu amic
  17. Qui de pressa viu, de pressa mor
  18. Qui de roba d'altre es vesteix, al mig del carrer el despullen
  19. Qui de ruc d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu
  20. Qui de seny és pobre, la llengua li sobra
  21. Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi
  22. Qui de tot cull un poquet, no temi passar-ho estret
  23. Qui de tot cull un xic, sempre va al llit tip
  24. Qui de tot és moll, de tot és foll
  25. Qui de tots els peixos sap el nom és mirat savi per tothom
  26. Qui de Tots Sants a Nadal no fila, tot l'any sospira
  27. Qui deixa casa cerca maldecaps
  28. Qui deixa el camí de llum, camina pel fum
  29. Qui deixa el camí pel caminet, agafa el tort i deixa el dret
  30. Qui deixa el ferrer pel ferreró, perd el ferro i el carbó
  31. Qui deixa el parell i l'animal i deixa anar la dona a festes, se queda cornut i sense bèsties
  32. Qui deixa sa casa és com un pardal que abandona son niu
  33. Qui deixa un amic fa un enemic
  34. Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic
  35. Qui dejuna per les quatre festes anyals no li dolen els queixals
  36. Qui del camí en fa camp, del camp li faran camí
  37. Qui del llop ha esment, prop se'l sent
  38. Qui del llop parla, a prop li ix
  39. Qui del món fuig la vanitat, té molt avançat
  40. Qui del món no fa cabal, no gosa de bé ni de mal
  41. Qui del món té confiança, cosa bona mai alcança
  42. Qui del riu està a la vora, alguna vegada plora
  43. Qui delata no té gaire neta la casaca
  44. Qui dels altres vol dir el que és, els altres diuen d'ell el que és i el que no és
  45. Qui dels seus s'allunya, Déu l'abandona
  46. Qui demana amb passió no duu bona intenció
  47. Qui demana deute vell, demana baralla nova
  48. Qui demana el que li atany sovint li'n ve afany
  49. Qui demana pa, si li dones carn també en prendrà
  50. Qui demana rep