Les 100 parèmies més citades
- Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
- Cel rogent, pluja o vent
- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot
- No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
- Pel maig, cada dia un raig
- A la taula i al llit, al primer crit
- Tal faràs, tal trobaràs
- A l'estiu, tota cuca viu
- Per Nadal cada ovella al seu corral
- Si la Candelera plora, el fred és fora
- Qui dia passa, any empeny
- Hostes vingueren que de casa ens tragueren
- Una flor no fa estiu, ni dues primavera
- Pel juny la falç al puny
- Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit
- A l'abril cada gota val per mil
- De mica en mica s'omple la pica
- Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
- De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
- Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes
- Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
- Els testos s'assemblen a les olles
- Al pot petit hi ha la bona confitura
- Pel juliol, ni dona ni caragol
- D'on no n'hi ha, no en pot rajar
- Qui vulgui peix que es mulli el cul
- Caldera vella, bony o forat
- Per Santa Llúcia, un pas de puça
- Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
- Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
- Per Nadal, un pas de pardal
- A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
- Qui no té cap, que tingui cames
- Qui canta els seus mals espanta
- Tants caps, tants barrets
- Qui no té feina el gat pentina
- De Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases
- Any de neu, any de Déu
- Val més un boig conegut que un savi per conèixer
- Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos
- Aigua de gener omple botes i graner
- Qui oli remena els dits se n'unta
- A l'abril no et llevis fil
- Qui no s'arrisca, no pisca
- A boca tancada no hi entren mosques
- Brams d'ase no pugen (o arriben) al cel
- No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui
- A la vora del riu no et facis el niu
- Haver-hi més dies que llonganisses
- Per Nadal, qui res no estrena res no val
- Aigua en cistella
- De ponent, ni vent ni gent
- Abans s'atrapa un mentider que un coix
- Ja pots xiular si l'ase no vol beure
- Qui fa un cove, fa un cistell
- Qui tot ho vol, tot ho perd
- Pagant, sant Pere canta
- Val més anar sol que mal acompanyat
- Gallina vella fa bon caldo
- Qui no plora, no mama
- A sants i a minyons no els prometis que no els dons
- Cargolar-se (o morir-se, o partir-se, o petar-se, o pixar-se) de riure
- De la dona sigues parent
- Qui la fa, la paga
- Aigua d'agost, safrà, mel i most
- La por guarda la vinya
- A l'abril, aigües mil
- No es pot repicar i anar a la processó
- Carrers mullats, calaixos eixuts
- D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
- Ser bufar i fer ampolles
- A qui no vol caldo, dues tasses
- Músic pagat no fa bon so
- Ves-te'n, Anton, que el que es queda ja es compon
- El ponent la mou i el llevant la plou
- Quan la guineu no les pot haver diu que són verdes
- Qui molt abraça, poc estreny
- Cada olleta té la seva tapadoreta
- Qui diu les veritats, perd les amistats
- A cada bugada es perd un llençol
- El sabater és el més mal calçat
- Qui no bat al juliol no bat quan vol
- Qui no treballa, no menja
- Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
- Feina feta no té destorb
- Quan un no vol, dos no es barallen
- Qui té el cul llogat no seu quan vol
- Cap de carabassa
- Home casat, burro espatllat
- Tant va el càntir a la font que ve que es trenca
- Alaba't ruc, que a vendre et duc
- Fugir (o Sortir) del foc i caure a les brases
- Qui no pot segar, espigola
- Digue'm amb qui vas i et diré qui seràs
- Per Santa Magdalena la nou i l'avellana plena
- Amb pa i vi es fa camí
- Déu dona faves a qui no té queixals
- Barcelona és bona si la bossa sona
- No hi ha mal que cent anys duri
- Si per l'abril el cucut no ha vingut, o és mort o s'ha perdut
Ajudeu-nos a millorar
