Les 100 parèmies més citades
- Cel rogent, pluja o vent
- Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era
- No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat
- Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot
- Pel maig, cada dia un raig
- A la taula i al llit, al primer crit
- Tal faràs, tal trobaràs
- A l'estiu, tota cuca viu
- Per Nadal cada ovella al seu corral
- Si la Candelera plora, el fred és fora
- Qui dia passa, any empeny
- Qui canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit
- Una flor no fa estiu, ni dues primavera
- Hostes vingueren que de casa ens tragueren
- Pel juny, la falç al puny
- A l'abril cada gota val per mil
- Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes
- Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou
- Qui vulgui peix que es mulli el cul
- Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
- Pel juliol, ni dona ni caragol
- Caldera vella, bony o forat
- Per la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
- De mica en mica s'omple la pica
- D'on no n'hi ha, no en pot rajar
- De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
- Per Santa Llúcia, un pas de puça
- Els testos s'assemblen a les olles
- Per Nadal, un pas de pardal
- Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla
- Pica espart i fes cordell
- Al pot petit hi ha la bona confitura
- Qui canta els seus mals espanta
- Any de neu, any de Déu
- Qui va amb un coix, al cap de l'any ho són tots dos
- Tants caps, tants barrets
- Qui no té cap, que tingui cames
- Aigua de gener omple botes i graner
- A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat
- Qui no té feina el gat pentina
- A l'abril no et llevis fil
- Val més un boig conegut que un savi per conèixer
- A la vora del riu no et facis el niu
- El ponent la mou i el llevant la plou
- Brams d'ase no pugen (o arriben) al cel
- De Joans, Joseps i ases n'hi ha a totes les cases
- Qui oli remena els dits se n'unta
- De ponent, ni vent ni gent
- Qui no s'arrisca, no pisca
- A boca tancada no hi entren mosques
- Fugir (o Sortir) del foc i caure a les brases
- Qui té gana (o fam), somia pa (o truites, o rotllos)
- Músic pagat no fa bon so
- De la dona sigues parent
- No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui
- Qui tot ho vol, tot ho perd
- Aigua en cistella
- Haver-hi més dies que llonganisses
- Pagant, sant Pere canta
- Qui fa un cove, fa un cistell
- Ja pots xiular si l'ase no vol beure
- Gallina vella fa bon caldo
- No es pot repicar i anar a la processó
- Ser bufar i fer ampolles
- Per Nadal, qui res no estrena res no val
- Cargolar-se (o morir-se, o partir-se, o petar-se, o pixar-se) de riure
- Val més anar sol que mal acompanyat
- La carn fa carn i el vi fa sang
- Abans s'atrapa un mentider que un coix
- Aigua d'agost, safrà, mel i most
- Faltar-li un bull
- A sants i a minyons no els prometis que no els dons
- Carrers mullats, calaixos eixuts
- El sabater és el més mal calçat
- La por guarda la vinya
- Per Nadal al foc, per Pasqua al joc
- Qui no plora, no mama
- Qui la fa, la paga
- Arc de sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada
- Qui molt abraça, poc estreny
- Qui diu les veritats, perd les amistats
- Per Sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu
- Per Santa Magdalena la nou i l'avellana plena
- D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
- De l'arbre caigut tothom en fa llenya
- Val més ser cap d'arengada que cua de lluç (o de pagell, o de rajada)
- A qui no vol caldo, dues tasses
- Gos que lladra no mossega
- Cap de carabassa
- A cada bugada es perd un llençol
- Cada olleta té la seva tapadoreta
- Qui té el cul llogat no seu quan vol
- Tant va el càntir a la font que ve que es trenca
- Feina feta no té destorb
- A l'abril, aigües mil
- Déu dona faves a qui no té queixals
- Per Sant Miquel, el berenar se'n puja al cel
- Home roig i gos pelut, primer mort que conegut
- Quan el gat no hi és les rates ballen
- Qui no bat al juliol no bat quan vol