Qui no té feina, Déu (o el dimoni) li'n dona

26 recurrències en 17 variants.
Escolteu-ho gràcies al projecte Common Voice:

1. A qui no te feina, el dimoni li'n dona o li'n mana (2008, 1 font)

Es diu de l'ociós que fa coses rares o roïns.

Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

2. A qui no té faena deu li'n dona (2010, 1 font)

Lloc: Rafelguaraf (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

3. A qui no té faena, Déu li'n dóna (2011, 3 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Es diu irònicament com a lament quan estant carregat de feina o preocupacions en sobrevé alguna altra d’afegida.

Sinònim: Similar: Qui no té fills, té nebots | Contrari: Qui no té res que fer, el gat pentina.

Equivalent en castellà: Éramos pocos y parió la burra | Éramos pocos y parió la abuela | Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el rabo.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 189. Web.

Es diu, irònicament, d'aquelles ocupacions sobrevingudes i laborioses que hom hauria volgut evitar.

Sinònim: Qui no té faena, el gat pentina.

Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

4. A qui no té faena, el dimoni li'n dóna (1987, 1 font)

Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «L'afany o la peresa, el treball i els treballadors», p. 78. Editorial l'Esquer.

7. Al qui no té faena Déu li'n dóna (2010, 1 font)

Lloc: Xàtiva (Costera).

Correu / Bataller Grau, Vicent (2010). Correu electrònic.

8. El que no té faena, Dèu li'n dona (1 font)

Lloc: Teulada (La Marina Alta).

Llopis, Vicent: Teulada «Refranys sobre religió». Web.

10. Qui no té faena déu li'n dóna (2010, 1 font)

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

12. Qui no té faena, Déu li'n dona (2018, 1 font)

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 121. Editorial Sargantana.

13. Qui no té faena, Déu li'n dóna (1980, 8 fonts)

Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Lloc: Carcaixent.

Perles de Carcaixent (2006): Perles de Carcaixent «Dites, refranys i frases fetes». Web.

Lloc: Ontinyent.

Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 168. Edicions Víctor.

Nou.

Lloc: Cocentaina (El Comtat).

Serveis Lingüístics de l'Ajuntament de Cocentaina (2010): SL Cocentaina. Ajuntament de Cocentaina.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Faena i treball», p. 72. J. Huguet Pascual, editor.

Lloc: Carcaixent.

Tarrago (2006): Perles de Carcaixent «Dites,refranys i frases fetes». Web.

Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).

Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 36. Edicions del Bullent.

14. Qui no té faena, déu li'n dóna (2010, 1 font)

Lloc: Montcada (l'Horta Nord, València).

Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

15. Qui no té feina, Deu li en dona (1985, 1 font)

Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).

Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «Q», p. 45. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

17. Qui no té feina, el dimoni li'n dóna (1998, 1 font)

Lloc: Alt Pirineu.

Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El treball», p. 66. Garsineu Edicions.