Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui paga el foc, paga l'escot

15 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1915.

On es fa el foc es paga l'escot

5 fonts, 1951.
Escot = part alíquota, ració, consumició. Quan es participa en menjades comunitàries o festes, convé que cada participant aporte alguna cosa a fi que la persona amfitriona no carregue amb tota la despesa.
Sinònim: Connex: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar || Similars, les expressions: A tant per u, sant Bru | Per capita.

Allà on s'hi fa el foc, que es pagui l'escot

2 fonts, 1992.
Escot = ració, part. Se li diu descaradament a qui pretén aprofitar-se de l'esforç o de la inversió dels altres.
Sinònim: Similar: Qui peixet vulga menjar, el culet s'ha de banyar.

Qui fa el foc paga l'escot

2 fonts, 2011.
Escot = part alíquota, ració. Habitualment, qui invita a sa casa acaba sent qui paga tota la despesa que hauria de correspondre als altres, o resulta perjudicat perquè ha de netejar o suportar les molèsties.

Qui paga el foc paga l'escot

2 fonts, 2014.
El qui Convida a casa seva, ho paga tot.
Sinònim: Qui posa el foc paga l'ecot.
Lloc: Vic (Osona).
Per significar que quan un convida a algú, s'ha de fer càrrec de totes les despeses.
Lloc: Vic (Osona).

Qui fa el foc, paga l'escot

1 font, 1992.

Qui paga el foc, / paga l'escot

1 font, 1968.
Escot: La part d'una despesa feta entre molts que correspon a cadascú.

Qui paga el foc, paga l'escot

1 font, 1992.

Qui pageu'l foc pague l'escot

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.