Paremiologia catalana comparada digital

A Déu pregant i amb la maça pegant

18 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1736.

A Déu pregant i amb la maça pegant

3 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 289», p. 508. Columna Edicions.
Les intencions i els bons propòsits deuen correspondre's amb accions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
De: Ros - Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 52. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A Déu pregant i amb sa maça donant

2 fonts, 2003.
A més de resar, hem de posar tot el que podem de la nostra part, per obtenir una cosa a Déu demanada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 265. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. A», p. 147. Consell de Mallorca.

(Trad.: A Déu pregant i amb la maça donant)

1 font, 1987.
Equivalent en llatí: Ora et labora.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo. Autoedició.
Dios.
Equivalent en castellà: A Dios rogando y con el mazo dando.
Trup, Ladislav; Alvarado, Salustio (1987): Refranero castellano catalán latín eslovaco checo «Trup-Alvarado 87 - 31». Autoedició.

A Déu pregant i amb el martell pegant

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 122. Editorial Sargantana.

A Deu pregant i amb la maça pegant

1 font, 1985.
Lloc: Murla (MM) i Pego (MP) (La Marina).
Llàcer i Bueno, Josep Joan (1985): 1.000 refranys de la Marina «A», p. 9. Publicaciones de la Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

A Déu pregant i el ferro mallant

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 290», p. 510. Columna Edicions.

A Déu pregant i en la massa pegant

1 font, 1932.
Es sol dir en castellà.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno II (Marzo-Abril de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 179. Societat Castellonenca de Cultura.

A Déu pregant, / i amb l'aixada cavant

1 font, 1968.
Lloc: Vila-real (Plana Baixa).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.

A Déu pregant, i amb el maçó picant

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «V. El món sobrenatural. Déu», p. 138. Garsineu Edicions.

A Déu pregant, però al camp treballant

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Déu, Nadal i altres festivitats. Déu», p. 64. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

A Deu pregant, pero el muscle arrimant

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 23. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A Déu pregant, però llaurant

1 font, 1968.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «II. Com han estat. 16. El treball i l'estalvi», p. 199. Editorial Pòrtic.

A Déu pregant, y ab la maça pegant

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 44. Librerías París-Valencia.

A Déu resant i amb la massa picant

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 61. Autoedició.