Paremiologia catalana comparada digital

A donar sempre hi som a temps

12 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.

A donar, sempre s'hi és a temps

3 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Donar Refr. k')». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Donner, on y est toujours à temps.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 320. Robert Morel Editeur.
Abans de donar, pensa si et pot fer falta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Hisenda», p. 219. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

A donar sempre hi som a temps

2 fonts, 1986.
El que fa falta és que també hi sigui a temps el qui ha de rebre, o sigui el necessitat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «10. Accions diverses. 10.5. Donar i rebre. Refranys», p. 471. Editorial Moll.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Institut d'Estudis Eivissencs (1986): El nostre refranyer, p. 32. Institut d'Estudis Eivissencs.

A donar sempre s'hi és a temps

1 font, 2000.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Donar», p. 51. Editorial Moll.

A donar… sempre hi som a temps

1 font, 2017.
Milenbranca (2017): App L'arbre refranyer - Milenbranca. Editorial Grata Lectura.

A rebaixâ sempre hi som a temps

1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Rebaixar», p. 64. El Llamp.

A rebaixar sempre hi som a temps

1 font, 1995.
Font: FV, CB, CL, CR, FI, FX, MR, MS.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «economia i finances», p. 76. Instituto de Estudios Turolenses.

A rebaixar, a tot hora som a temps

1 font, 2003.
La frase s'origina als temps del regateig a l'hora de comprar o vendre. Tot gènere havia de sortir a la venda molt apujat de preu, sinó, no es venia. I si algú es queixava del preu excessiu, la venedora o venedor li responia això.
Lloc: Amposta.
Salvadó Arrufat, Joan (2003): Reculls. Les masies d'Amposta, topònims, malnoms, dites i cançons «Cap. 9. Frases fetes», p. 358. Ajuntament d'Amposta.

A rebaixar, sempre s'hi és a temps

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «III. El món econòmic i laboral. El comerç i negoci», p. 67. Garsineu Edicions.

Per a rebaixar sempre estem a temps

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 117. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).