Paremiologia catalana comparada digital

A la llengua se li fa dir el que es vol

13 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1912.

A la llengua se li fa dir el que es vol

4 fonts, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «I. El cos humà. Les parts del cos», p. 15. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Justifica que s'ha d'assumir allò dit.
Sinònim: Similars: Allò que la llengua erra, la butxaca ho paga || Contrari: La llengua no té os.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 167. Web.

A la llengua, se li fa dir el que es vol

3 fonts, 2014.
De vegades, en comptes de «llengua» es diu «boca».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. III. La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 211. Llibres de l'Index, S.A..
Refranys de tota mena. Selecció de refranys catalans escoltats a Vic.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

A la «llenga» i al «flubiol» se li fa dir el que es vol

1 font, 2016.
Es diu de qui es manifesta sempre al seu favor. t. De qui parla sense coneixement de causa o diu mentides.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 241. Autoedició.

A la llengua i al flabiol se'ls fa fer allò que es vol

1 font, 1989.
Vinyoles i Vidal, Joan J.; Piqué i Huerta, Ramon (1989): Diccionari eròtic i sexual «Refranys generals», p. 453. Edicions 62.

A la llengua se li fa dir ço que hom vol

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 327», p. 459. Columna Edicions.

A la llengua se li fa dir el que vol

1 font, 2010.
Sentit dir al seu pare.
Lloc: Empordà.
Oral / Colls, Esther (2010). Font oral.

A la llengua se li fa dir el que's vol

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 251, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

A la llengua se li fa dir lo que's vol (o ço que om vol)

1 font, 1915.
Que no es cert tot lo que's diu o s'enraona. De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/187/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.