Paremiologia catalana comparada digital

Aigua pura no té pecat

20 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1918.

Aigua pura no té pecat

10 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1078. Editorial Selecta-Catalonia.
L'aigua pura és bona per a tothom.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Aigua (per beure)», p. 28. Editorial Moll.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 370», p. 287. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Font: Exposició «Les feines del bosc», a Sant Feliu de Codines, 1984.
Gimeno Vidal, Antoni (1984): Correu. Autoedició.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Feliu de Codines.
Gimeno, Antoni (1984): «Les feines al bosc» «Refranys». Ajuntament de Sant Feliu de Codines.
En elogi de l'aigua.
Lloc: Menorca.
Ortells, Norman (2021): «https://twitter.com/NormanOrtells/status/1468204717914435585». Twitter.
No fa mal.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els consells de salut», p. 293. Edicions 62.
Si és pura no pot fer mal al malalt ni al que està bo.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «62 Aigua», p. 23. Institut Menorquí d'Estudis.

L'aigua pura no té pecat

3 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
L'aigua alimenta, neteja i purifica; tot hi són virtuts.
Sinònim: Similar: L'aigua bollida allarga la vida.
Equivalent en castellà: Similars: Agua que haya de beber, no la enturbiare | Agua que no has de beber, déjala correr | Agua y mujer, a nada deben oler.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Aigües dolces i salades», p. 641. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «La fam, el menjar i el beure i el que se'n segueix», p. 69. Editorial l'Esquer.

Aigo pura no té pecat

2 fonts, 1984.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1999): Revista Bellpuig, 601 «Refranyer popular», p. 34. Revista Bellpuig.
Qui és virtuós, no peca.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Medecina», p. 232. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

L'aigua pura, no té pecat

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «L», p. 182. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «L'aigua», p. 22. J. Huguet Pascual, editor.

Aigo pura, no te pecat

1 font, 1918.
Si es pura no pot fer mal al malalt, ni al qu'està bo.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXVI.- Medecina», p. 310. Institut Menorquí d'Estudis.

Aigo pura, no té pecat

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. A», p. 20. Consell de Mallorca.

Aigua pura, no té pecat

1 font, 2008.
És bona fins i tot per beure.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.5. Menjar i beure. 9.5.2. Aigua. Beure. Refranys», p. 381. Editorial Moll.