Al bou maimó li fa poc l'agulló

13 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1880.

Al bou maimó, poc li fa l'agulló

3 fonts, 1951.
NN: Maimó: que fa les coses amb lentitud, ronsejant.
Es diu de qui fa les coses amb lentitud i no s'esforça a anar més de pressa.

Al bou maimó, li fa poc l'agulló

2 fonts, 1969.
Equivalent en francès: Au boeuf nonchalant, l'aiguillon est sans effet.
Lloc: Catalunya del Nord.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 57. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al bon maymò li fa poch l'agulló

1 font, 1883.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «5. Aforismes referents á la atmósfera y vida rural», p. 26. Llibreria d'Alvar Verdaguer.

Al bou maimó / li fa por l'agulló

1 font, 1932.
Amades i Gelats, Joan (1932): Vocabulari dels pastors «Proverbis. II. Refranyer pastoral», p. 237. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Al bou maimó li fa poch l'agulló

1 font, 1900.

Al bou maimó li fa poch lo agulló

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «B», p. 9. Manuscrit.

Al bou maimó, li fa por l'agulló

1 font, 1987.
Agullada de tocar l'animal.

Al bou maymó / li fa poch l'agulló

1 font, 1910.
S'acostuma a dir a plicantlo a aquells que, per ignorancia o ganduleria, may surten del seu pas.
Equivalent en castellà: A buey barón / poco le presta el aguijón.

Al bou maymó li fá poch l'agulló

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.

Al bòu maymó, li fa pòc el agulló

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 12. Editorial Arte y Letras.