Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3931», p. 414. Columna Edicions.
Al cul està la mel
13 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1736.
Al cul està la mel
6 fonts, 1736.
Lloc: Marina Baixa.
De: Ros - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Al culet està la mel
3 fonts, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Al fons està la mel
2 fonts, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Al culet está la mèl
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Al culet hi ha la mel
1 font, 2011.
La mel, el sucre, etc., que s'aboca en un líquid (llet, cafè, etc.) per edulcorar-lo, de vegades no es dissol bé i s'assorra. D'ací ve l'expr. Però en s. f., es diu com a estímul a acabar la feina que s'està fent.
Lloc: País Valencià.