Paremiologia catalana comparada digital

Al matí vent serè, a les deu tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada

31 recurrències en 23 variants. Primera citació: 1888.

Al matí vent seré, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada

5 fonts, 1998.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «La mar i la seva gent». Correu electrònic.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent». Web.
Pujol i Vila, Josep (1998): L'Estel «Refranys populars (I). La mar i la seva gent», p. 27. Revista L'Estel.
Font: 5.000 refranys de nostra terra.
(2000): L'Estel «Refranys. La mar», p. 15. Revista L'Estel.

Al matí vent serè, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada

3 fonts, 1988.
Marinada = vent de mar. Tanta puntualitat deu ser en algun punt molt concret.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent de tramuntana o cerç (del nord o septentrió)», p. 626. Web.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Adagis de vents», p. 187. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys del mar», p. 159. Editorial Millà.

Al matí vent serè, a les deu tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada

2 fonts, 1995.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Sembla una endevinalla. En sabeu la resposta? Un pista: estiu. Es tracta de la manera amb la que hom sap la direcció del vent a l'estiu. En aquesta estació de l'any abunden els dies de fort escalfament tèrmic i d'absència d'una circulació de vents generals (…).
Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent», p. 51. Editorial Noray.

Al dematí tramuntanada, a la tarda, marinada

1 font, 2008.
Una cosa succeeix a l'altra.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.1. dematí i matinejar. Refranys», p. 129. Editorial Moll.

Al dematí, el vent serè, a les deu, la tramuntana, a migdia, vent de dalt, i a la tarda marinada

1 font, 1987.
La tramuntana és el vent que té pitjor anomenada: meixanta, dolenta.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps», p. 156. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Al dematí, el vent serè, a les deu, la tramuntana, a migdia, vent de dalt, i a la tarda, marinada

1 font, 1999.
És com agrada als pagesos que bufi el vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 26. Edicions 62.

Al dematí, el vent serè; / a les deu, la tramuntana; / a migdia, vent de dalt, / i a la tarda, marinada

1 font, 1936.
Per la qual cosa s'ha de desitjar que bufi.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 5 (Any I, 1-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 7. Revista Curiositats de Catalunya.

Al dematí, vent de dalt, i a la tarda marinada

1 font, 2008.
Els vents roden.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.1. dematí i matinejar. Refranys», p. 130. Editorial Moll.

Al dematí, vent serè, a les deu tramuntana, al migdia vent de dalt i al capvespre marinada

1 font, 2008.
Així ho veuen els mariners. Veg. 2257.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.1. dematí i matinejar. Refranys», p. 130. Editorial Moll.

Al dematí, vent seré; / á deu horas, tramontana; / á mitj día, vent de dalt / y á la tarde, garbinada

1 font, 1888.
Pera que fassi bon dia díuhen á Cunesa que es menester que bufi.
Lloc: Cunesa (Tarragona).
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «II. Lo vent», p. 70. Associació d'Excursions Catalana.

Al dematí, vent serè; / a deu hores, tramuntana; / a migdia, vent de dalt / i a la tarda, garbinada

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 335», p. 678. Columna Edicions.

Al dematí, vent serè; / a deu hores, tramuntana; / a migdia, vent de dalt, / i a la tarda, garbinada

1 font, 1930.
Perquè el dia es presenti normal, quant al vent, es diu que cal que faci…
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Vent», p. 144. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Al dematí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada

1 font, 2020.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Tarragona y su provincia». Blogger.

Al matí vent serè, a les deu la tramuntana, al migdia, vent de dalt i a la tarda marinada

1 font, 1999.
És com agrada als pagesos que bufi el vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 26. Edicions 62.

Al matí, vent serè, a les deu la tramuntana, al migdia vent de dalt i a la tarda marinada

1 font, 1996.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la mar i la seva gent», p. 27. Web.

Al matí, vent serè; / a deu hores, tramuntana; / a mig dia, vent de dalt, / a la tarda, garbinada

1 font, 1930.
Serè: vent de ponent.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Serè», p. 124. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Al matí, vent serè; / a deu hores, tramuntana; / a migdia, vent de dalt; / a la tarda, garbinada

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Serè 1», p. 101. Edicions Polígrafa.

Al matí, vent serè; a deu hores, tramuntana; a migdia, vent de dalt; a la tarda, garbinada

1 font, 1999.
És com agrada als pagesos que bufi el vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 26. Edicions 62.

Al matí, vent serè; a les deu, tramuntana; a migdia, vent de dalt; i a la tarda, marinada

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 151. Pagès Editors.

Al matí, vent serè; a les deu, tramuntana; al migdia, vent de dalt; i a la tarda, marinada

1 font, 2018.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

El dematí, vent serè, a deu hores, garbinada, al migdia gargalet, i al capvespre, marinada

1 font, 2008.
És el desig dels mariners.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «3. Astres i temps. 3.3. Pas del temps. 3.3.2. Parts del dia. 3.3.2.1. dematí i matinejar. Refranys», p. 130. Editorial Moll.

El dematí, vent serè; / a deu hores, garbinada; / al migdia, gargalet, / i a la tarda, marinada

1 font, 1930.
Perquè el dia es presenti normal, quant al vent, es diu que cal que faci…
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Vent», p. 144. Butlletí de Dialectologia Catalana.

El dematí, vent serè; a deu hores, garbinada; al migdia, gargalet, i a la tarda, marinada

1 font, 1999.
És com agrada als pagesos que bufi el vent.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 26. Edicions 62.