Paremiologia catalana comparada digital

Al pic de

18 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1910.

Al pic de

6 fonts, 1995.
Al moment de la màxima intensitat d'una cosa.
Va quedar-se tanta estona al pic del sol que es va congestionar / Al pic de l'estiu / Aquella gent para de treballar al pic del dia.
Sinònim: Al fort de, al bo de, en ple, al ple de.
Font: R-M / EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mig». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Al pic de l'istiu és bo portar barret.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 25. Llibres de l'Index, S.A.
Al bell mig, al moment que en fa més o que n'hi ha més.
Al pic del fred | Al pic de la calor.
Lloc: Garrotxa.
Monturiol i Sanés, Joaquim; Domínguez i Portabella, Eloi (2001): El parlar de la Garrotxa «Frases fetes, expressions i locucions», p. 169. Ràdio Olot.
Al moment de la màxima intensitat d'una cosa.
Sinònim: Al fort de | Veg. tb. Al bo de.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 39. Edicions 62.
Al moment culminant.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Moment», p. 105. Edicions 62.
De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Al pic del dia

3 fonts, 1926.
Quan és de dia ben clar.
Sinònim: De bell de dia | Al fil del dia | Al mig del dia.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dia I». Editorial Moll.
A ple estiu, estar-se al carrer al pic del dia és una insensatesa.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre l'Empordà. Repetell», p. 91. Cossetània Edicions.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «2. Algunes expressions. A», p. 353. Web.

Al pic del migdia

2 fonts, 1992.
És al pic del migdia; la brisa compensa l'esplendor del sol.
Monzó, Quim (1992): El perquè de tot plegat «La força de voluntat», p. 153. Edicions dels Quaderns Crema.
Amb aquesta calor estiuenca, fa bo de portar els vidres abaixats quan vas conduint al pic del migdia.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Tort Videllet, Teresa (2019): 100 paraules ebrenques agafades al vol «Gallinassa», p. 212. Cossetània Edicions.

Al pic del sol

2 fonts, 1926.
Quan fa el sol molt fort.
Baixava els dematins al pic del sol, Sagarra Comte 80.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Pic I.8». Editorial Moll.
A l'hora que el sol escalfa més.
Lloc: Cat. or.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sol», p. 154. Edicions Polígrafa.

Al pic (o fil, o mig) del dia

1 font, 2019.
Quan ja és dia clar.
Sinònim: V. De bell de dia.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2019): Escriure en català al Rosselló «Expressions referents a les parts del dia», p. 460. Manuscrit.

Al pic de l'estiu

1 font, 1926.
En el temps més calorós de l'estiu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Pic I.8». Editorial Moll.

Al pic de l'hivern

1 font, 1926.
En ple hivern.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Pic I.8». Editorial Moll.

Al pic de les dotze

1 font, 1926.
En tocar les dotze.
Trapa-te, donc, demà matí, / su'l pic de vuit hores, aquí!, Saisset Mun de coses 6.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «2 Pic I.2». Editorial Moll.

Al pich del día

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: En mitad del día.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. A», p. 201. Imp. de J. Horta.