1. Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam (2008, 1 font)
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Al pobre que no té clam, no el deixis morir de fam
13 recurrències en 8 variants.
2. Al pobre que no te clam, no el dexes morir de fam (1796, 1 font)
Carles i Amat, Joan (1796): Quatre cents aforismes catalans, p. 15. Imprenta de la Pontificia, y Real Universitat.
3. Al pobre que no té clam, no el deixis morir de fam (2003, 1 font)
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pobresa», p. 74. Pagès Editors.
4. Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam (1736, 1 font)
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 43. Librerías París-Valencia.
5. Al pòbre que no té clam, el deixen morir de fam (1928, 1 font)
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 14. Editorial Arte y Letras.
6. El pobre que no fa dany, no el deixis morir de fam (1951, 3 fonts)
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1144. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.
7. El pobre que no té clam, el deixen morir de fam (1992, 4 fonts)
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els diners. Pobresa», p. 121. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2487», p. 269. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 428. Edicions 62.
8. El pobre que no té clam, no el deixes morir de fam (1992, 1 font)
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2488», p. 269. Columna Edicions.
