Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Als de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal

43 recurrències en 24 variants. Primera citació: 1901.

Als de la Bisbal, tant els fa quedar bé com mal

5 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 124. Pagès Editors.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble... (I la de la ciutat)», p. 45. Edicions de la Magrana.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de pobles», p. 88. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 492. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «pobles de Catalunya», p. 90. Web.

Als de la Bisbal, tant els fa quedar bé con mal

5 fonts, 1998.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Mal». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «països catalans». Web.
(1998): L'Estel «Països Catalans (III)», p. 21. Revista L'Estel.

Gent de didal, tant els fa quedar bé com mal

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1122. Editorial Selecta-Catalonia.
Que la gent que cus per altri sol ser molt informal en els lliuraments.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. Del didal i les estisores», p. 78. Editorial Ausa.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els sastres», p. 364. Edicions 62.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 18. Ajuntament de Banyoles.

A la Bisbal tant s'estimen quedar bé com mal

3 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1209. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 29. Edicions El Mèdol.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 482. Edicions 62.

A la Bisbal tan els hi fot quedar bé com mal

2 fonts, 2012.
Lloc: La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).
Correu (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.
Lloc: Girona (Gironès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Girona y su provincia». Blogger.

Als de la Bisbal, / tant els fa quedar bé com mal

2 fonts, 1935.
Lloc: Banyoles.
Hostench, Joaquim (1935): Arxiu de Tradicions Populars, volum II, fascicle VII «Geografia folklòrica», p. 8. José J. de Olañeta, Editor.
Segons els fills de La Bisbal, aquests mots es deuen a què poden dir-se com un rodolí, i que per la seva forma poètica s'han posat en boga, i que ho estan ja de temps era temps. (...). Segons un altre bisbalenc, aquest més sincer, podria ésser que, degut ciutat, en aquell temps, en una d aquestes demostracions del coratge i l'arrogància de l'empordanès, els ocorregués algun cas amb ribets Xirois, i que e 's quedessin tan fresquets com si res (amb més detalls a l'original).
Lloc: La Bisbal d'Empordà.
J. G. L. (1937): Curiositats de Catalunya, Núm. 57 (Any II, 27-febrer-1937) «Una locució popular: «Als de la Bisbal, / tant els fa quedar bé com mal»», p. 287. Revista Curiositats de Catalunya.

Als de la Bisbal, tant se'ls en fot quedar bé com mal

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Baix Empordà. La Bisbal d'Empordà». Manuscrit.

Els de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal

2 fonts, 2008.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.

Els de la Bisbal, tant els hi fa quedar bé com mal

2 fonts, 2012.
Lloc: La Bisbal de l'Empordà (Baix Empordà).
Correu / Esteve Brujats, Josep (2012): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.
Un oncle de la meva dona, en Pere que té d'uns 80 anys, en sap un niu de dites. M'explica que també el fa servir pels de Salt (Gironès).
Lloc: La Bisbal de l'Empordà (Baix Empordà).
Correu / Esteve i Brujats, Josep (2012): Correu «Algunes dites». Correu electrònic.

A La Bisbal / tant s'estimen quedar bé com mal

1 font, 1901.
Aquest ditxo's refereix a La Bisbal de l'Empordà.
Gomis i Mestre, Cels (1901): Literatura oral catalana. Dicteris y motius contra'ls pobles «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), Any XI, 77 (juny de 1901), p163-174», p. 167. Centre Excursionista de Catalunya.

A La Bisbal tant els hi és quedar bé com mal

1 font, 1985.
Cruanyes, Elda (1985): Tal com sona a Cadaqués «POBLES», p. 15. Editorial Joventut.

A la Bisbal tant s'ens fot quedar bé com mal

1 font, 2023.
Carles P (2023): «https://twitter.com/pdpelat/status/1636032375590100998». Twitter.

A la Bisbal tant se'ns en fot quedar bé com mal!

1 font, 2008.
Lloc: Empordà.
Mon (2008): Facebook - Empordà «Llenguatge autòcton». Web.

A la Bisbal, tant els fa quedar bé com mal

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 805», p. 175. Columna Edicions.

A la Bisbal, tant s'estimen quedar bé com mal

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 202. Edicions Tres i Quatre.

A la Bisbal, tant se'ls en fot quedar bé com mal

1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Junqué, Montserrat; Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «3. Cada terra fa sa guerra», p. 39. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

Als d'arrabal tant los fa quedar be com mal

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Local. A», p. 2_175.jpg. Manuscrit.

Als de la Bisbal / tant se'ls don quedar bé com mal

1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Parèmies i aforismes sobre fenòmens atmosfèrics. Dites - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434850304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Als de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Local. A», p. 2_176.jpg. Manuscrit.

Als de la Bisbal tant se'ls en fot quedar bé com mal

1 font, 2019.
Carol, Roser (2019): «https://twitter.com/carol_roser/status/1166769375824744450». Twitter.

Als de la Bisbal tant se'ls ne dòna de quedar bè com de quedar mal

1 font, 2021.
Fals.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Local», p. 2_110.jpg. Manuscrit.

Als de la Bisbal tanta se'ls en fot quedat bé com mal

1 font, 2014.
Lloc: La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Pobles del Baix Empordà - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref1b.htm». Blogger.

Als de Raval, tant els fa quedar bé com mal

1 font, 1992.
Sinònim: A la Bisbal, tant els fa quedar bé com mal.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «R 218», p. 563. Columna Edicions.

Als del Raval, tant se'ls en dóna quedar bé com mal

1 font, 1935.
La vella Barcelona estava dividida en dos grans barris: la Ribera, a la dreta de la Rambla mirant a la ciutat des de mar, i el Raval, a l'esquerra. Aquest darrer, fins en temps moderns, era format per horts, i la majoria de la seva població era camperola. Molt a la darreria del s. XVIII començaren a fer-se fàbriques al Raval, i cresqué tan ràpidament, que aviat despertà un corrent d'enveja per part dels de Ribera, que donà lloc a la formació de diferents refranys.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer barceloní «Dels barris», p. 20. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.