Paremiologia catalana comparada digital

Amic d'u i enemic de ningú

9 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1919.

Amic d'u i enemic de ningú

3 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 958», p. 416. Columna Edicions.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Recomana tenir pocs amics i cap enemic.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. Els amics», p. 249. Edicions 62.

Amic d'u i contrari de ningú

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 66. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Amic d'u i enemic de ningu

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 32. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Amic d'u, i enemic de ningú

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Ami d'un seul, et ennemi de personne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «L'amistat / L'amitié», p. 84. Robert Morel Editeur.

Amic de sí, enemic de ningú

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. A», p. 118. Edicions Víctor.

Amic de sí; enemic de ningú

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «A», p. 512. Real Academia de Historia.

Amic de ú y enemic de ningú

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 18. Editorial Arte y Letras.