Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Amor que prest és venguda, més prest és perduda

26 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1490.

Amor que prest és vinguda, molt prest és perduda

10 fonts, 1968.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIII. Les relacions interpersonals. L'amor», p. 96. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
E. V. Equip (1996): Revista Caprabo, 206 (febrer'96) «REFRANYS CATALANS. DE L'AMOR, LA DONA... (1)», p. 77. Caprabo.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1215», p. 489. Columna Edicions.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 139. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «L'amor». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de l'amor, la dona i el matrimoni», p. 22. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 228. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella», p. 62. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'amor, la dona, l'home i la parella». Web.

Amor que prest és venguda, més prest és perduda

2 fonts, 1933.
(C; MOLL, ESCRIVÀ).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 5. Web.
(CI; ESCRIVÀ).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 5. Web.
Cap. 86.
Moll, Francesc de Borja (1933): Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XV «Els refranys del «Tirant lo Blanc»», p. 55. Editorial Moll.

Amor que prest és coneguda, prest és perduda

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amor», p. 194. Edicions Polígrafa.

Amor que prest és venguda molt prest és perduda

1 font, 2007.
(CCLVI; MOLL, ESCRIVÀ).
Font: Tirant lo Blanc.
Baile López, Eduard (2007): Estudi paremiològic del 'Tirant lo Blanch' «5. Recull paremiològic», p. 9. Web.

Amor que prest és venguda prest és perduda

1 font, 1490.
Martorell, Joanot (1490): Tirant lo blanc «Capítol C. Tirant», p. 309. Editorial Ariel.

Amor que prest es venguda, / més prest es perduda

1 font, 1915.
De: Carreras i Artau, Joaquim (1916-17).
Sinònim: Amor que prest es venguda, / molt prest es perduda.
Font: Tirant lo Blanch, novela catalana antigua. Ed. Barcelona, 1905, Vol. I, pàg. 294.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0026 «Adagis extrets de la novela catalana «Tirant lo Blanch» - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433820304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amor que prest es venguda, / molt prest es perduda

1 font, 1915.
De: Carreras i Artau, Joaquim (1916-17).
Sinònim: Amor que prest es venguda, / més prest es perduda.
Font: Tirant lo Blanch, novela catalana antigua. Ed. Barcelona, 1905, Vol. III, pàg. 140.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0026 «Adagis extrets de la novela catalana «Tirant lo Blanch» - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433820304201/27/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Amor que prest es venguda, molt prest es perduda

1 font, 1913.
Tome III. Page 140.
Font: Tirant lo Blanch, de Joanot Martorell (XV siècle).
Leguiel, Émile (1913): Revue catalane, 76 (15 avril 1913) ««Tirant lo Blanch». Aphorismes et proverbes», p. 123. Revue Catalane.

Amor que prest és venguda, molt prest és perduda

1 font, 1490.
Martorell, Joanot (1490): Tirant lo blanc «Capítol CCLVI. Emperadriu», p. 745. Editorial Ariel.

Amor que prest és venguda, prest és perduda

1 font, 1970.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1970): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Amor que prest és venuda, / prest és perduda

1 font, 1966.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amor», p. 193. Edicions Polígrafa.

Amor que prest és vinguda, prest és perduda

1 font, 2008.
En no esser que amb el temps s'enforteixi.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.2. Amor. Refranys», p. 426. Editorial Moll.

Amor que prest és vingut, / prest és perdut

1 font, 2014.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.

Amor que prest és vingut, prest és perdut

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Amor que prest ha vingut, molt prest s'ha perdut

1 font, 1987.
Equivalent en francès: L'amour qui vient vite, se perd très vite.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Amors... homes i dones», p. 91. Sport-Entraide-Amitié.