Paremiologia catalana comparada digital

Any de cuc, any de suc

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Any de cuc, any de suc

8 fonts, 1951.
Per fer veure que quan plou massa, les plantes poden tenir cucs.
Sinònim: Any sucós, any cucós.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.1. Anyades i esplets / Llavors i gra / Florir i granar», p. 190. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1015. Editorial Selecta-Catalonia.
Per les olives.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «cuc», p. 78. Editorial Millà.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1643», p. 584. Columna Edicions.
Vol dir que en l'any en què abunden els cucs de les olives, hi ha collita d'oliva abundant.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
Equivalent en francès: Année de ver (d'olive), année de suc (d'huile).
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Les cuques / Les insectes», p. 504. Robert Morel Editeur.
Font: VR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «El calendari del pagès», p. 17. Instituto de Estudios Turolenses.
El cuc és la mosca de l'oliva, que apareix quan n'hi ha moltes; per tant, hi haurà molt suc, és a dir, molt oli.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. L'any», p. 185. Edicions 62.

Any de cuc, / any de suc (olives)

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IV - CAVE-CUTX «Cuc», p. 289. Edicions Polígrafa.