Paremiologia catalana comparada digital

Béns de pagès, béns de no res

16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Béns de pagès, béns de no res

10 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Bé Refr. ee)». Editorial Moll.
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pagès Refr. i)». Editorial Moll.
Estan massa en relació amb la climatologia. Si no és una cosa és l'altra que afavoreix la pèrdua de l'anyada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 451. Editorial Moll.
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pagès», p. 89. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 414», p. 89. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Biens de paysans, biens de rien de tout.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 306. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 138. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
No duren gaire temps.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «388 Béns», p. 64. Institut Menorquí d'Estudis.
Lo que se guanya amb una bona anyada, se perd amb una de dolenta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 145. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en francès: Biens de paysans, biens de rien du tout.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 52. Sport-Entraide-Amitié.

Béns de pagès, béns de no-res

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 372. Edicions 62.

Bens de pagès, / bens de no rès

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 276. Institut Menorquí d'Estudis.

Béns de pagès, / béns de no res

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pagès», p. 82. Edicions Polígrafa.

Béns de pagès, bens de no res

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.