Paremiologia catalana comparada digital

Béns de pagès, béns de no res

14 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1918.

Béns de pagès, béns de no res

9 fonts, 1969.
Estan massa en relació amb la climatologia. Si no és una cosa és l'altra que afavoreix la pèrdua de l'anyada.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 451. Editorial Moll.
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Pagès», p. 89. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 414», p. 89. Columna Edicions.
Equivalent en francès: Biens de paysans, biens de rien de tout.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 306. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Pagès, agricultura, camp i estris agrícoles», p. 138. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
No duren gaire temps.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.
Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «388 Béns», p. 64. Institut Menorquí d'Estudis.
Lo que se guanya amb una bona anyada, se perd amb una de dolenta.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Agricultura», p. 145. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en francès: Biens de paysans, biens de rien du tout.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 52. Sport-Entraide-Amitié.

Béns de pagès, béns de no-res

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1036. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. La pagesia i les feines del camp», p. 372. Edicions 62.

Bens de pagès, / bens de no rès

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. I.- Agricultura (Refranys pagesívols). L'Amo, Missatges, fèines», p. 276. Institut Menorquí d'Estudis.

Béns de pagès, / béns de no res

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pagès», p. 82. Edicions Polígrafa.

Béns de pagès, bens de no res

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.