Paremiologia catalana comparada digital

Berbena ajupida, pluja de seguida

17 recurrències en 10 variants. Primera citació: 1881.

Berbena ajupida, pluja de seguida

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 946. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Aquesta planta es marceix i s'ajup quan ha de ploure.
Sinònim: Berbena ajupida, senyal de pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.

Verbena ajupida, / aygua desseguida

3 fonts, 1881.
Bartrina d'Aixemús, Joaquim M. (1881): La meteorologia popular «Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels animals, de las plantas, etc.», p. 25. Carrutxa.
Gomis i Mestre, Cels (1891): Botánica popular ab gran nombre de confrontacions «Monografías. Verbena. Aforisme», p. 151. Associació d'Excursions Catalana.
Los aragonesos se guian per la flor de la passionaria. En las pagesias usan com higrómetre la flor de la carlina ('carlina acanthifolia L.') que s' cria als cims més alterosos de las nostras montanyas. Quan lo temps es sech la flor de la carlina obra sas fullas y las tanca quan lo temps es humit. De: Bartrina, J. M.
Equivalent en castellà: Pasion descubierta, / agua á torrentes.
Gomis i Mestre, Cels (1888): Meteorología y agricultura populars ab gran nombre de confrontacions «I. La pluja», p. 24. Associació d'Excursions Catalana.

Berbena ajupida, / pluja de seguida

2 fonts, 1930.
També ha donat lloc a pronòstics sobre la pluja l'observació dels vegetals, però en molt poc nombre, en relació a les moltes deduccions tretes dels animals. La berbena es marceix i s'ajup quan ha de ploure, i no torna a alçar-se fins que novament fa bon temps.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Pluja», p. 116. Butlletí de Dialectologia Catalana.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pluja», p. 349. Edicions Polígrafa.

Berbena ajupida, aigua de seguida

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. La pluja», p. 148. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «B 690», p. 148. Columna Edicions.

Berbena ajupida, senyal de pluja

2 fonts, 1987.
Aquesta planta es marceix i s'ajup quan ha de ploure.
Sinònim: Berbena ajupida, pluja de seguida.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. La flora», p. 562. Edicions 62.
És l'única planta que ens dóna senyals de pluja.
Serra i Boldú, Valeri (1987): Folklore de la pagesia «Influència del temps. Pluja», p. 160. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Berbena ajupida / senyal de pluja

1 font, 1981.
Griñó i Garriga, David (1981): Fira d'herbes de Sant Ponç. Ramell de refranys populars de les herbes «Vària», p. 4. Autoedició.

Berbena ajupida, / pluja desseguida

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 27. La Neotípia.

Berbena ajupida, / senyal de pluja

1 font, 1936.
De plantes que anunciïn la pluja, només hi ha la berbena.
Serra i Boldú, Valeri (1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 6 (Any I, 8-febrer-1936) «Folklore de la pagesia. Influència del temps», p. 18. Revista Curiositats de Catalunya.

Verbena ajupida / aigua de seguida

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Verbena», p. 248. Edicions Polígrafa.

Verbena ajupida, / aigua de seguida

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Verveine couchée, / pluie immédiate.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La pluja / La pluie», p. 544. Robert Morel Editeur.