Paremiologia catalana comparada digital

Cada lloca governa els seus pollets

16 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1919.

Cada lloca governa sos pollets

5 fonts, 1926.
Lloc: Val.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lloca Refr. b)». Editorial Moll.
A cada família hi ha un cap de casa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «1. Animals. 1.14. Gall / Gallina / Endiot. Refranys», p. 45. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 666», p. 533. Columna Edicions.
Lloca = gallina que cria / sos = els seus.
Sinònim: Similar: Cada gall en son galliner canta molt bé | Cada gall en son galliner canta molt bé.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer d'animals», p. 21. Web.
Lloca = gallina mare. Similar a l'anterior, ve a dir que cada persona sap quins són els seus deures i com ha d'actuar.
Sinònim: Similars: Cada u sap en sa casa on es penja el cresol | Cada u sap on li pica | Qui té un burro i el ven, ell s'entén.
Equivalent en castellà: Cada maestrico tiene su librico | Donde hay patrón no manda marinero.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Relacions humanes», p. 430. Web.

Cada lloca governa els seus pollets

3 fonts, 1989.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Animals». Web.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «C», p. 86. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloca: Es diu de l'au femella durant el període que pot covar. Per moltes llocades que s'ajunten, cada lloca distingeix i protegeix els seus pollets. En s. f., que és el més usual, vol dir que posem major cura i atenció en allò a què tenim més afecte i responsabilitat.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol II: El món agrícola. 2.7. La ramaderia i les bèsties, les bestioles i els ocells. Gallina, lloca, pollets», p. 43. Eixam Edicions.

Cada lloca governa ses pollets

3 fonts, 1919.
Lloc: València (Horta).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Valencia y su provincia». Blogger.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «C», p. 30. Real Academia de Historia.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. C», p. 121. Edicions Víctor.

A on va la lloca van els pollets

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 26. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Allà a on va la lloca, van els polls

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 665», p. 533. Columna Edicions.

Cada llòca govèrna sons pollets

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «C», p. 40. Editorial Arte y Letras.

Cada lloca s'emporta els seus pollets

1 font, 1992.
Lloc: Val d'Aran.
Bellmunt i Figueras, Joan (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys «Refranys sobre les bèsties», p. 37. Pagès Editors.