Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada
16 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1930.
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada
11 fonts, 1951.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Los cantos de aves por las mañanas, en el caso de patos y gavilanes, señalan agua por las tardes. De: Amades.
Cant d'esparver a la matinada, / vent o aigua a la vesprada
2 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.