Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 945. Editorial Selecta-Catalonia.
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada
19 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1911.
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada
12 fonts, 1951.
Lloc: Terres de l'Ebre.
En el siguiente apartado, se presentan refranes meteorológicos generales del saber popular sin tener determinada una escala espacial y temporal en común entre los diferentes refranes interpretados. Los cantos de aves por las mañanas, en el caso de patos y gavilanes, señalan agua por las tardes. De: Amades.
Cant d'esparver a la matinada, / vent o aigua a la vesprada
2 fonts, 1930.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
L'observació dels animals ha donat lloc a diversos interessants proverbis de vaticinis meteorològics.
Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua per la vesprada
1 font, 2021.
Cant d'esperver a la matinada, / vent o aigua a la vesprada
1 font, 1938.
Crids d'ànecs a la matinada, pluja a la vesprada
1 font, 1911.
Alguns animals anuncien el bòn temps ab els seus cants. Tot lo contrari indiquen els següents refrans, adagis y ditxos. La única esplicació que tenen les anteriors costums dels animals, es que, per instint, conèxen les condicions favorables per buscar els aliments, evitar perills, salvar les seves habitacions y, contar els seus amors.
Lloc: Bages.
Crids d'esparvers a la matinada, / vent o aygua a la vesprada
1 font, 1911.
Tal vegada la corrupció ha sigut introduida sens altra mira que fer venir en vèrs l'adagi, perque 'Is únics rimats que hèm sentit, son completament contraris, y procedèxen de les Georgies de Virgili y dels Pronòstics de Nostradamus de 1503, que han arrivat a nòstre temps mès o mènys modificats per la tradició.
Lloc: Bages.