Paremiologia catalana comparada digital

Cap blanc fa respecte

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Cap blanc fa respecte

6 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Blanc», p. 38. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 749», p. 622. Columna Edicions.
La vellesa ha de ser respectada. És força antic. Extret dels «Proverbis».
Sinònim: El vigor és la bellesa dels joves, els cabells blancs l'ornat dels vells (Proverbis, 20-29).
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.
La vellesa ha de ser respectada.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 213. Edicions 62.
Significa que la vellesa ha d'esser respectada. És tret de Proverbis 20-29 (vegeu sinònim).
Sinònim: El vigor és la bellesa dels joves, els cabells blancs l'ornat dels vells.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «563 Cap-I», p. 87. Institut Menorquí d'Estudis.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 173. Universitat Miguel Hernández.

Cap blanc, fa respecte

2 fonts, 1984.
Sobretot, en temps passat, la gent tenia molt de respecte a la vellesa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 318. Editorial Moll.
Cap blanc, demostra experiència.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Veiesa», p. 277. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Cap blanc, fa respecta

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XLV.- Vellesa», p. 332. Institut Menorquí d'Estudis.