Paremiologia catalana comparada digital

Cap d'estopa

19 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1857.

Cap d'estopa

7 fonts, 1857.
Per designar l'enteniment molt curt hi ha una multitud d'expressions formades amb el mot «cap».
Lloc: or.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. a)». Editorial Moll.
Per indicar el poc seny, la lleugeresa en les obres, la falta de prudència, la irreflexió, hi ha totes aquestes fórmules.
Lloc: cat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «1 Cap II. b)». Editorial Moll.
Fig. Cap buit, persona de poc seny.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Estopa 6». Editorial Moll.
Carreres i Péra, Joan (2009): Diari de Girona.cat «Cap d'Any». Web.
Cap buit, persona de poc seny.
No li ho intentis fer entendre, és un cap d'estopa.
Sinònim: Cap buit, tenir un cap bo per a pom d'escala, cap d'ase, cap d'estornell.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Toix». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Suplemento. Calidades físicas ó morales denominadas como la misma cosa de que se saca la comparacion idenfiticándolas con ella misma», p. 298. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Home ignorant.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap d'estopa 1», p. 166. Edicions Polígrafa.
Que té els cabells de color o l'aspecte d'estopa.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap d'estopa 2», p. 166. Edicions Polígrafa.
Que té els cabells del color o l'aspecte d'estopa.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 3.
Sinònim: Veg. Cap boig.
Lloc: Catalunya.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 1.
Sinònim: Veg. Cap buit.
Lloc: Es diu en català oriental.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició, accepció 2.
Sinònim: Cap boig.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «C», p. 53. Editorial Trabucaire.

Cap d'estopa!

2 fonts, 1978.
Lloc: Catalunya Nord.
Duhalde, Josiana (1978): «Fastics», p. 107. Almanac Català del Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Vera Grau, Idali (2014): Facebook - Jo parli català rossellonès - https://www.facebook.com/groups/catalunyadelnord/ «Fàstics recollits per Josiana Duhalde». Facebook.

Cap de estopa, de carabassa, de pardal

1 font, 1867.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Apèndice. Frases calificativas», p. 106. Hermanos Espasa, Editores.

Caps d'estopa

1 font, 1961.
Sinònim: Caps sense cervell.
Lloc: Girona (Gironès).
Nogareda i Puigdemont, Josep A. (1961): Recull de mil i un refranys, proverbis i «mots fets» catalans «C», p. 14. Autoedició.

Ser cap d'estopa

1 font, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un bobalicón.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 116. Editorial Diàfora.

Tení cap de estopa

1 font, 1921.
De: Leonor, Joan.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1921): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0036 «115 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1364363». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Tindre el cap d'estopa

1 font, 2003.
Ser curt d'enteniment.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 35. Institut d'Estudis del Baix Cinca.